La Generalitat i FGC van demanar al govern manresà que no inclogués en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) els dos projectes que es preveien: el trasllat de les estacions Manresa Alta i Manresa Baixador. Marc Aloy, regidor d'Urbanisme, ha volgut recalcar que seguir la seva petició en cap cas no vol dir renunciar a millorar l'encaix del tren en la trama urbana, ni tampoc a aquests dos projectes en concret, sinó que s'ha fet per arribar a una solució consensuada, tenint en compte que són actuacions que hauran de pagar ells.

Aloy ha volgut respondre la informació publicada en l'edició de dissabte passat en què Regió7 avançava que el govern manresà de CDC i ERC havia eliminat del POUM els esmentats trasllats i que supeditava la millora de la xarxa de FGC a dins de Manresa a un pla especial d'acord amb la Generalitat i Ferrocarrils. El PSC va criticar els dos partits per ser incapaços de resoldre aquest tema.

El regidor d'Urbanisme ha recordat que «des de fa anys s'han fet propostes diverses per resoldre la integració del ferrocarril a la ciutat», i que «en el marc del POUM, aprovat inicialment el març del 2015, es preveia una possible solució que consistia en la reubicació de l'actual estació de Manresa Alta a la plaça de Prat de la Riba, així com enretirar l'estació Manresa Baixador de manera que permetés connectar el carrer de la Font del Gat amb la plaça Onze de Setembre».

Aloy corregeix el PSC, que va citar informes en contra de la Generalitat i Ferrocarrils, i recalca que «aquestes propostes van rebre l'informe favorable de la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat, ja des del moment de l'avanç de pla, però no van rebre el vistiplau de FGC». Sobre aquest últim punt remarca que «des del govern municipal entenem que l'actual context econòmic no justifica que no es pugui afrontar la problemàtica de resoldre l'encaix del tren, com han fet altres ciutats».

Entén que «de tot plegat es desprèn que els objectius urbanístics són correctes, però cal formalitzar un marc de treball tècnic conjunt amb la Generalitat i FGC, amb un grau de detall que un POUM no pot assolir, i d'un abast territorial que s'escapa dels límits municipals del POUM. Per aquest motiu, l'Ajuntament inclou en el POUM no pas una solució concreta, sinó uns objectius i el compromís de redactar un pla especial per trobar la millor solució de manera consensuada, perquè som conscients que, sense el vistiplau de totes les parts implicades, és difícil que les propostes fetes per l'Ajuntament puguin reeixir».

Dit això, destaca que «el tema del ferrocarril no només es manté al POUM que serà aprovat provisionalment, sinó que l'equip de govern vol ser més ambiciós i, per tal d'estudiar la millor solució, ha impulsat la signatura d'un conveni que desembocarà en l'esmentat Pla Especial d'infraestructures ferroviàries i que el POUM recollirà. Concretament, el conveni urbanístic -que és previst signar abans de l'aprovació provisional del POUM- garantirà la constitució d'una taula de treball integrada per representants, tan polítics com tècnics, dels diversos ens: Ajuntament de Manresa, Direcció General d'Urbanisme, Secretaria d'Infraestructures i Mobilitat, i FGC.

La taula serà l'encarregada de redactar un document marc que haurà d'estar enllestit dins d'aquest mandat municipal i l'Ajuntament l'aprovarà en forma de pla especial». Insisteix que, «per tant, el govern ni elimina el trasllat de les estacions ni ajorna cap dels objectius que ja s'havien fixat en l'aprovació inicial. L'únic que proposa és un canvi de sistema per tal que les diverses solucions a adoptar siguin acordades amb la Generalitat i, per tant, una garantia més clara d'èxit».

«El POUM no és cap partida»

En una clara referència al PSC, Aloy aprofita per «recordar que el POUM no és cap partida en què n'hi ha uns que guanyen i uns altres que perden. El POUM és un document transversal treballat al llarg de cinc anys que ha absorbit moltes aportacions tant dels grups municipals com d'entitats i ciutadania. I és en aquest procés de maduració i de diàleg amb tots aquells que hi ha volgut participar que s'han modificat, o no, alguns dels plantejaments inicials».