Entre la darrera setmana d'octubre i la primera de novembre de l'any passat van arribar a Manresa quaranta ciutadans refugiats, que estan acollits a l'antiga casa de les germanetes dels pobres, actualment propietat de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. L'ONG que gestiona aquesta acollida, com a resultat d'haver guanyat la convocatòria pública del ministeri, és Dianova, que justament ara ha estat notícia a Espanya perquè ha transcendit la denúncia interposada al ministeri de Treball i Seguretat Social per extreballadors i treballadors de l'ONG.

Segons l'informe tramès al ministeri per un grup de treballadors i extreballadors, en un centre gestionat per Dianova situat a seixanta quilòmetres de Madrid, aquesta va fer conviure i compartir espais, amb els consegüents conflictes i problemes que se'n van derivar, els beneficiaris d'un programa d'acollida humanitària i persones amb drogodependència. A més a més, hauria utilitzat immigrants acollits com a mà d'obra il·legal per dur a terme reparacions al centre.

Fins i tot hi ha refugiats d'aquest centre de Dianova Espanya a la localitat d'Ambite que es van queixar directament al ministeri i a ACNUR perquè l'ONG els tenia aïllats, la qual cosa en complicava la integració. Fruit d'aquestes queixes i de les investigacions pertinents, el ministeri no ha renovat la subvenció a l'ONG per al programa d'atenció humanitària a immigrants, que s'acabava el 31 de desembre passat. Per contra, sí que ha mantingut els fons per a la primera acollida de refugiats que viuen en les instal·lacions. A més a més, no va reaccionar fins al cap de mig any de rebre l'escrit dels treballadors i extreballadors. Amnistia Internacional i el Defensor del Poble també van fer passes per treure l'entrellat del tema.

Hermetisme total

A Manresa, malgrat els diversos intents fets per aquest diari, ha estat impossible poder parlar amb cap dels quaranta refugiats que hi ha acollits per poder transmetre les seves vivències als lectors fins a la seva arribada a la capital del Bages, on en aquesta primera fase estaran sis mesos a l'antiga casa de les germanetes dels pobres. L'hermetisme de Dianova és tan potent que fins i tot l'Ajuntament ha estat incapaç d'aconseguir que l'ONG faci cap gest per poder interaccionar amb alguna d'aquestes persones acollides, sempre respectant la condició d'obtenir el seu consentiment a l'avançada.

En l'esmentada denúncia feta al ministeri, els treballadors i extreballadors de Dianova fan notar que «hem presenciat com des de la direcció, davant les visites de l'Agència Antidroga o del ministeri i altres entitats, demana als treballadors que mantinguin 'poc visibles' els beneficiaris dels diferents programes que no són objecte de visita». També hi fan notar que el personal tècnic era insuficient per atendre totes les persones acollides; que no es donaven les ajudes necessàries, que hi havia una política d'estalvi brutal i que els treballadors no podien qüestionar res a la direcció per por a represàlies o que el fessin fora.

Davant d'aquestes serioses acusacions, Dianova Espanya va emetre un llarg comunicat a la seva web defensant la seva praxis. En aquesta pàgina consta com una de les seves seus el Centre de Protecció Internacional (CPI) Dianova Cataluña-Manresa.

Mentre el cas a Ambite l'ha destapat la Cadena Ser, la publicació digital Diagonal va difondre que Dianova ha estat definida per una comissió parlamentària francesa com la nova marca d'El Patriarca, «una secta fundada per Lucien Engelmajer, condemnat per la justícia francesa».