La infermera manresana Flors Sirera va morir a trets el 18 de gener del 1997 a Ruhengeri (Ruanda) quan tenia 33 anys i desenvolupava tasques humanitàries per a l'ONG Metges del Món. Vint anys més tard ningú no ha pagat pel seu assassinat. I, tot i que ningú no coneix el futur, tot indica que tant els que van executar el crim com els que el van ordenar quedaran impunes.

Aquesta impunitat és possible pel bloqueig al procés judicial aplicat pel govern del PP arran de la reforma de la llei de justícia universal. Un procés judicial obert pels assassinats de nou religiosos i cooperants espanyols, entre els quals Flors Sirera, però que havia esdevingut una finestra oberta a anar més enllà de la versió oficial sobre el genocidi dels Grans Llacs d'Àfrica.

Primer l'Audiència Nacional i després el Tribunal Suprem han dictaminat sobre el sobreseïment del cas que apuntava com a responsables quaranta membres del Front Patriòtic Ruandès que va impulsar al poder l'encara president Paul Kagame.

Fa un any es va interposar un recurs al Tribunal Constitucional perquè la causa no quedi arxivada, que continua sense resposta. L'estocada judicial, després del canvi legislatiu, ha fet descarrilar un procés al qual han dedicat enormes esforços el Fòrum per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, la família de la Flors, entitats com Inshuti, administracions com l'Ajuntament de Manresa i, sobretot, l'advocat Jordi Palou-Loverdos.

Però que el procés, de fet, estava ferit de mort ja era anterior, perquè, a la pràctica, no es podien fer els passos necessaris perquè un judici amb tants interessos en joc tirés endavant. Una prova palpable d'això va ser que fins a quatre cops els aparells dels estats implicats -o dels estats que els aixoplugaven- van evitar que es complissin ordres d'arrest internacional.

El govern sud-africà es va negar a extradir el general Kayumba Nyamwasa; el major Justus Majyambere va poder tornar a Ruanda malgrat haver estat arrestat a Washington quan va ser interceptat en un control rutinari d'immigració; el tinent general Charles Kayonga no va ser detingut a Londres malgrat que el govern britànic tenia constància de l'ordre d'arrest internacional i va ser avisat de la seva presència; el general Karake va ser detingut a l'aeroport de Heathrow. El jutge va marcar data per a la vista d'extradició, però el va deixar lliure abans. Tan rigoroses com són la justícia i les fronteres unes vegades, i tan laxes i permeables unes altres.