Normalment, són els pares i mares els qui interroguen els fills adolescents amb tot tipus de preguntes. Ahir, al Conservatori de Música, un dels escenaris de la jornada, es va produir la situació inversa: van ser tretze joves de 12 a 16 anys els qui van adreçar diverses preguntes al centenar llarg d'adults que hi havia al públic.

No només preguntes, sinó que també van poder expressar lliurement tot allò que no els agrada de la «gent gran» (concepte que molts van utilitzar per referir-se a les persones de més de 40 anys). Hi va haver força unanimitat: en general, els adolescents veuen els adults com a gent «avorrida», amb una vida «monòtona», «estressada» i «sense vida social».

«Als joves no els interessen les nostres preguntes. Doncs avui deixem que ens les facin ells. Potser, en les seves preguntes, trobareu les respostes que busqueu», va dir el presentador, Pep García (columnista de Regió7), abans de donar pas als joves perquè preguntesin el que volguessin.

I cap qüestió no va deixar indiferent a ningú. «Per què no us agrada experimentar i fer coses noves?», va recriminar la Paula. «Per què sempre voleu tenir la raó?, va etzibar la Jana. «Val la pena continuar vivint tota la vida allà on tens les arrels? No val més la pena experimentar llocs nous on viure?», va preguntar l'Adrià. «Si la tecnologia ha avançat tant en vint anys, perquè l'educació segueix més o menys igual?», va preguntar la Natàlia.

I una pregunta que va remoure conscències va ser la de la Judit: «Per què sempre ens renyeu per coses que vosaltres havíeu fet d'adolescents?». Una mare present al públic es va atrevir a respondre-li : «Perquè nosaltres després vam comprovar les conseqüències que tenen algunes accions i no volem que vosaltres hagueu de passar pel mateix». Però de seguida es va adonar que era la resposta que la Judit segurament havia sentit mil vegades. I va afegir: «Però, és clar, som conscients que heu de ser vosaltres mateixos els qui també acabeu descobrint aquestes conseqüències».

Les frases més punyents, però, van arribar quan van haver de dir què no els agrada dels adults. «No m'agrada que ens diguin que els joves no tinguem respecte, si ells no ens en tenen a nosaltres», va retreure la Judit. «No m'agraden les mentides que es diuen els adults entre ells», va dir la Natàlia. I l'Unai va lamentar, amb molt de sentiment: «Moltes vegades ens renyeu sense que haguem fet res».