Merche Serrano nota el batec del món que l´envolta a través de la sola de les seves sabates. Escudada pel seu gos pigall, camina a pas lent, gairebé arrossegant els peus, calculant on trepitja. «Sé que en qualsevol moment em puc entrebancar i caure. L´estat dels carrers de Manresa és lamentable i el mobiliari urbà no està dissenyat per a persones amb discapacitat. Noto de seguida pel carrer que passo només per com estan les rajoles», diu indignada.

A Serrano li van diagnosticar fa vuit anys uveïtis, una de les primeres causes de ceguesa al món. A l´ull dret no té absolutament gens de visió, i amb l´esquerre veu algunes formes desdibuixades. Des que té la malaltia ja ha caigut unes quantes vegades a la via pública de Manresa i té «pànic» que li torni a passar. I és que, segons els resultats de l´auditoria encarregada per l´Ajuntament de Manresa per conèixer l´estat de la via pública de la ciutat, 117 carrers estan en males condicions. Per als cecs sobretot suposa un gran inconvenient.

Teo Marco camina sempre enganxat en un dels laterals del carrer perquè amb el bastó pugui detectar i resseguir la via. Té la síndrome d´Usher, que es caracteritza per la sordesa i la pèrdua gradual de visió. «Manresa és una ciutat que no està dissenyada per als cecs», afirma.

«El Barri Antic és la zona que està pitjor. A les Bases no hi ha cap pas de zebra que no estigui aixecat. El Born també és impracticable. I pel Passeig intento no passar-hi mai. Sóc de Manresa i ho conec, però un cec que vingués de fora es tornaria boig», confessa Serrano.

Elements com els escocells dels arbres, els bancs i les pilones són presents a totes les ciutats. Però els 400 afiliats que té l´ONCE a Manresa estan exposats, a més, a altres perills que posen en risc la seva salut.

Els cubs de formigó que hi ha al voltant de la plaça de la Reforma suposen un entrebanc important que cal esquivar. Les papereres enganxades a la paret també són motiu de topada constant. La manca d´elements podotàctils a prop dels passos de vianants provoca que sigui «complicadíssim» poder passejar amb seguretat per Manresa. A més, no tots els semàfors de la ciutat estan preparats per emetre un senyal acústic que permeti als cecs saber si poden travessar o no. I alguns no funcionen correctament o tarden setmanes a reparar-los.

A això s´hi ha d´afegir les rajoles trencades, i «voreres estretes i amb forats que impedeixen que puguem circular una mica més tranquils», explica Marco. També diu que és important que «hi hagi un ordre, que el mobiliari urbà no estigui en l´itinerari del nostre recorregut. Si no, xoquem constantment i ens fem mal».

L´arc que fa el bastó no és infal·lible. De vegades, és insuficient per esbrinar la infinitat d´amenaces que han d´esquivar. «El problema és que els professionals de Manresa no saben com dissenyar els elements arquitectònics per tal que s´adeqüin a les necessitats de tots. Haurien de conèixer la normativa i moltes vegades la incompleixen», denuncia.

La representant de l´ONCE a Manresa, Maite Siles, també creu que hi ha un «desconeixement» de la normativa. I que «sempre que l´Ajuntament té algun dubte els informem i els ajudem».

«Conviure amb tantes dificultats és dur. La pèrdua de visió et fa tancar-te en tu mateix», diu Marco. «Molts companys es queden a casa. Tenen por de sortir perquè no volen prendre mal. La societat et fa sentir una inútil», ressalta Serrano.

Desperfectes en voreres i rampes i encaminadors mal col·locats

Gairebé la totalitat d´encaminadors que hi ha a Manresa estan mal dissenyats. Els encaminadors són les rajoles amb ratlles verticals i amb un relleu una mica gruixut que assenyalen la direcció i la ubicació del pas de vianants. A la ciutat, la majoria dels encaminadors no van des de la paret fins al pas de vianants. A més, alguns assenyalen la carretera. Aquest fet pot suposar que els cecs que no coneguin el municipi vagin a parar al mig de la carretera, amb el perill que comporta.

Les voreres estretes, amb desnivells i rajoles en mal estat, provoquen continus entrebancs i caigudes. També hi ha rampes que no compleixen la normativa. La rampa hauria d´ocupar tota l´amplada dels passos de vianants, no només una part, perquè els cecs puguin pujar a la vorera amb més facilitat.Els forats a la via pública són la causa més freqüent de caiguda

er si no en tinguessin prou, les persones amb discapacitat visual també han d´esquivar els continus forats que hi ha en moltes de les voreres i calçades. Aquesta és la causa més freqüent d´entrebancs i caigudes. Són petits obstacles que han d´esquivar, dia a dia, carrer per carrer, per tal de garantir la seva integritat física.

El bastó no pot detectar la totalitat de perills a què estan exposades aquestes persones. A més, el deficient estat de moltes voreres hi dificulta la circulació, perquè el bastó no pot lliscar amb tanta facilitat. Les persones que tenen l´acompanyament del gos pigall no solen tenir tants accidents perquè l´animal els ajuda a evitar-los, però no sempre ho poden aconseguir.