«Maria estava enamorada de Josep. Per demostrar que no hi havia res, nomalment [a Josep] el dibuixen vell i amb barba. Com l'avi que estava amb... Josep i Maria crec que era una parella normal. El normal era tenir sexe». Aquesta frase, pronunciada per sor Lucía Caram en l'entrevista que li va fer Risto Mejide en el programa Chester in love, dedicat a parlar del sexe i emès el 29 de gener passat, va encendre la metxa de la polèmica amb el combustible més poderós: posar en dubte un dels dogmes més inamovibles de l'Església. Els insults i fins les amenaces de mort a la monja no es van fer esperar.

La polèmica no només va tenir ressò mediàtic a Catalunya i a Espanya, també en molts altres llocs del món, com va explicar aquest diari en l'edició de dissabte passat. Des del New York Times fins a The Guardian, passant per La Reppublica, van tractar el tema.

A casa nostra, el bisbat de Vic va fer de seguida un comunicat recordant que «forma part de l'Església, des dels seus inicis, que Maria va ser sempre verge». Remarcava que les declaracions de la monja «no s'ajusten a la fe de l'Església», i lamentava «la confusió que hagin pogut crear en el poble fidel». És el mateix bisbat que a Manresa va portar una congregació per omplir el buit dels frares caputxins, l'Institut del Verb Encarnat, el fundador del qual, Carlos Miguel Buela, ha estat condemnat per la Santa Seu per cometre abusos sexuals, i que a Vic en va portar una altra, els Germans Deixebles de Jesús de Sant Joan Baptista, aquesta per omplir el buit dels franciscans, que té el seu fundador, Agustín Rosa Torino, acusat del mateix.

Caram va reaccionar dient que «si algú es va sentir ofès, demano disculpes» i intentant aclarir que «vaig voler manifestar que no m'escandalitzaria si [Maria] hagués tingut una relació de parella amb Josep, el seu espòs».