La Comissió de Justícia del Congrés ha aprovat una proposició no de llei d'En Comú Podem per derogar la reforma de la llei de justícia universal aprovada pel PP i tornar al text previ. Cal recordar que l'any 2014 el Congrés, amb la majoria absoluta del PP, aprovava per procediment d'urgència una llei orgànica que canviava completament el principi de justícia universal, reduïa els casos en què podria investigar l'Audiència Nacional, i deixava sense recorregut, entre molts altres, la invesitgació de l'assassinat de la infermera manresana Flors Sirera.
La proposició no de Llei aprovada demana al govern central que recuperi la justícia universal, retallada pel PP en 2014, perquè els tribunals puguin tornar a investigar crims en altres països i es reobrin casos com l'assassinat de José Couso o el genocidi del Tibet. La proposta d'En Comú Podem ha sortit endavant en la Comissió de Justícia amb l'única oposició del PP.
El PP va reformar la Justícia Universal en l'any 2014, establint uns límits a l'acció dels jutges que pràcticament impossibilitava aplicar aquest principi. El resultat va ser que nombroses causes obertes pels magistrats espanyols per crims comesos en altres països van haver de tancar-se a causa de la nova legislació. Jaume Moya, diputat d'En Comú Podem, ha acusat els populars de "submissió a governs estrangers" per impulsar una reforma que va arxivar la investigació d'un genocidi que "va acabar amb la vida d'un milió dos-cents mil tibetans per la repressió xinesa". Ha citat també l'arxiu de l'assassinat de Couso com una de les conseqüències de la reforma.
Entre les causes a les que va afectar la reforma, que va comptar amb el rebuig frontal d'oposició, jutges i fiscals, va estar la investigació de l'assassinat de la infermera manresana. Flors Sirera va morir a trets el 18 de gener del 1997 a Ruhengeri (Ruanda) quan tenia 33 anys i desenvolupava tasques humanitàries per a l´ONG Metges del Món. Vint anys més tard ningú no ha pagat pel seu assassinat.
Aquesta impunitat és possible pel bloqueig al procés judicial aplicat pel govern del PP arran de la reforma de la llei de justícia universal.
Un procés judicial obert pels assassinats de nou religiosos i cooperants espanyols, entre els quals Flors Sirera, però que havia esdevingut una finestra oberta a anar més enllà de la versió oficial sobre el genocidi dels Grans Llacs d´Àfrica.
Primer l´Audiència Nacional i després el Tribunal Suprem van dictaminar sobre el sobreseïment del cas que apuntava com a responsables quaranta membres del Front Patriòtic Ruandès que va impulsar al poder l´encara president Paul Kagame.
Fa un any es va interposar un recurs al Tribunal Constitucional perquè la causa no quedi arxivada, que continua sense resposta.
L´estocada judicial, després del canvi legislatiu, ha fet descarrilar un procés al qual han dedicat enormes esforços el Fòrum per la Veritat i la Justícia a l´Àfrica dels Grans Llacs, la família de la Flors, entitats com Inshuti, administracions com l´Ajuntament de Manresa i, sobretot, l´advocat Jordi Palou-Loverdos.
Testimomni eliminat
El 16 de gener del 1997, els cooperants de Metges del Món es van desplaçar al dispensari situat a la localitat de Kabere a fi de distribuir medicaments.
Van arribar a la localitat poques hores després que es produís una massacre que va costar la vida a més de 50 persones. Mentre atenien els ferits, una persona els va dir que en un lloc hi havia persones moribundes i múltiples cadàvers encara no retirats després de la massacre.
Hi van anar i van veure els cadàvers i una fossa comuna d'una altra massacre que hauria tingut lloc el 14 de gener, amb centenars de cossos.
El fet de la seva presència en el lloc i de la seva visió del resultat de les massacres va ser coneguda per agents de la intel·ligència Militar (DMI) del Front Patriòtic Ruandès.
Dos dies després, el 18 de gener, es van produir tres atacs successius contra les organitzacions humanitàries Internacionals de Ruhengeri: Save the Children (Regne Unit), Metges del món (Espanya) i Metges Sense Fronteres (Holanda).
Les residències d'aquestes organitzacions estaven separades entre si per uns quants centenars de metres i a prop d´elles hi havia les dependències de la Gendarmeria Nacional, en la qual treballaven més de 250 policies i efectius militars del Front Patriòtic Ruandès, l'Escola militar, amb més de 120 efectius, diversos destacaments militars, el camp militar de Muhoza i també l'oficina d´Operació sobre el terreny a Ruanda de l'Alt Comissionat per als Drets Humans.
L'atac als cooperants va tenir lloc en un lapse temporal d'unes dues hores, sense cap reacció per part de cap dels efectius anteriorment esmentats. Els primers trets es van produir cap a les 7 de la tarda, pocs minuts després del toc de queda.
Van comprovar els passaports
Cap a les 20 hores, un grup d´entre 8 i 12 homes armats, la majoria amb uniformes militars, es presenta a la residència de Metges del Món, que estava tancada i custodiada per un vigilant anomenat Jean de Dieu Batuye. Quatre homes, amb uniformes de camuflatge, pertanyents al FPR i que duien tres armes llargues i una de curta, van informar el vigilant que acudien a fi de garantir la seguretat dels cooperants espanyols.
El vigilant els deixa passar i la resta de militars queda fora de la casa. Aquests quatre homes accedeixen a l'interior de l'habitatge, on parlen amb Flors Sirera, Manuel Madrazo, Luis Valtueña i el nord-americà Nitin Madhav. Mentre es feia l´entrevista, un d´ells va robar una mica de roba i de diners. Tot seguit, el militar que aparentava ser el cap els va requerir perquè presentessin els seus passaports, que va examinar, després d'això, i aparentment sense problemes, van abandonar la casa.
Instants després d'acomiadar-se senten trets a l'exterior. Manuel Madrazo i Nitin Madhav es llancen a terra, mentre que Flors Sirera i Luis Valtueña opten per fugir en direcció contrària, a la part posterior de la casa.
Tot seguit, el cap militar que acabava de sortir de la casa torna a entrar-hi i, sense dir res, dispara contra Manuel Madrazo i Nitin Madhav, mentre que un altre militar s'endinsa en l'habitatge disparant contra Flors Sirera.
