L´alerta de la Fundació Rosa Oriol quant a la cronificació de la dependència de la plataforma d´aliments d´algunes famílies lliga, en part, amb la valoració que en fa la regidora d´Acció Social de l´Ajuntament de Manresa, Àngels Santolària. Admet que «passa sovint que les persones entren i surten diverses vegades del sistema de serveis socials». En canvi, és més optimista quant a la permanència d´aquestes persones, cosa que contrasta amb la valoració donada per la fundació.

Segons Santolària, «no necessàriament vol dir que faci tres anys que [les persones derivades] van de forma continuada a la plataforma, però sí que en el període de tres anys han tingut el servei diverses vegades». També afegeix que «en molts casos són persones que si troben una feina deixen d´anar-hi, però que no acaben de trobar una estabilitat laboral i tornen a necessitar l´ajuda». Per mirar de resoldre aquesta cronicitat, comenta, sense concretar, que l´Ajuntament té previst «intentar impulsar en la mesura que es pugui polítiques d´ocupació, formació... que ajudin que les persones trobin feina, consolidin els seus llocs de treball...».

Quant a la caducitat de la plataforma, recorda que «treballa amb els serveis socials municipals, ja que són els que hi deriven la majoria de famílies, i col·labora en el finançament econòmic i la gestió del servei». Entén que «en el moment que no hi hagi derivació, perquè ja no sigui necessari, i tant de bo fos aviat, potser ja no tindrà sentit tal com funciona ara». El perfil de les persones derivades són «famílies o persones soles amb ingressos insuficients (inferiors a 426 euros aproximadament) o manca d´ingressos que necessiten suport en l´alimentació en espera de cobrar alguna prestació, un complement per arribar a cobrar la totalitat de la RMI, una prestació de l´INEM, la Generalitat... o bé un contracte de treball, en el millor dels casos».