Promoure l'ús de la llengua catalana en l'àmbit de les ciències de la salud i la vida, i també reflexionar sobre els reptes de la sanitat als territoris de parla catalana. Aquests seran dos dels objectius del XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que se celebrarà el pròxim mes d'octubre a Manresa, a iniciativa de la Fundació Alsina Bofill de l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundació Althaia. Per primer cop es farà en una ciutat que no és capital.

Hi participaran acadèmics, científics, professionals i estudiants de tots els àmbits de la salut i les ciències de la vida. En la seva última edició, el 2013, hi van prendre part 500 congressistes.

Ahir se'n va fer la presentació, i els doctors Lluís Guerrero i Miquel Vilardell en seran els copresidents. Guerrero va manifestar que hi ha una «sensació de seguretat respecte a la llengua, però és falsa i ha fet que tots plegats ens relaxéssim». Per a Guerrero, «la necessitat de promoure l'ús social, científic i habitual del català en el món assistencial de la salut a Catalunya i als territoris de parla catalana segueix sent vigent».

Segons un estudi que es va fer entre els anys 2000 i 2003 als hospitals de Barcelona, tan sols el 15% de les comunicacions es feien en català. Per a Lluís Guerrero, «ara no sabem per on passem, però la situació no és la ideal». Hi ha diversos factors que influeixen en el poc ús del català en l'àmbit de la sanitat, com la globalització, la immigració, la mobilitat i les noves tecnologies.

Per la seva banda el berguedà Vilardell va manifestar que «és important que la gent que treballa i fa recerca, assistència i docència en territoris on un vehicle comú és la llengua s'ajunti un dia per posar en comú allò que fan, debatre i utilitzar aquest vehicle que, malgrat tot, necessita reforçar-se. I en aquests moments també».

El congrés el convoca la Fundació Alsina Bofill de l'Institut d'Estudis Catalans. El seu president, Ricard Guerrero, va destacar el fet que se celebri per primera vegada a Manresa i fora d'una capital de província. També va manifestar que «aparentment tenim normalitzat el català, però no és veritat».

Per part de la Fundació Althaia, el seu director general, Manel Jovells, va expressar la satisfacció per poder organitzar una iniciativa com aquesta, i la regidora de Salut de l'Ajuntament de Manresa, Mercè Rosich, va destacar que l'acte coincidirà amb els 125 anys de la redacció de les Bases de Manresa. «Hi encaixa perfectament», va dir.

El congrés es durà a terme els dies 20 i 21 d'octubre al Kursaal. El primer es va celebrar el 1913 a Barcelona. Des de llavors s'ha anat fent regularment excepte en els períodes de les dictadures de Primo de Rivera i Francisco Franco. El darrer va ser a Lleida.

Tindrà quatre blocs: orígens i finalitats socials dels models sanitaris dels territoris de parla catalana; l'atenció primària que volem; medi ambient, globalització i salut; i els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana: cent anys. Són temes, van destacar els organitzadors, que toquen moltes disciplines del món biomèdic i «que ens afecten a tots».

Tot i que es diu Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, la cita atrau professionals de medicina, farmàcia, infermeria i ambientòlegs. «Avui el congrés atrau professionals que es dediquen a les ciències de la vida i de la salut. El nom pot resultar estrany», va dir Ricard Guerrero. A Manresa es podria canviar.