La rialla, l'arma de construcció massiva». És una de les receptes recomanades als familiars de malalts d'Alzheimer per afrontar les dures situacions que han de viure, i qui ho subscriu no és cap metge especialista sinó el reconegut clown manresà Marcel Gros, que va oferir una xerrada-tertúlia als membre de l'Associació de Familiars d'Alzheimer Bages, Berguedà i Solsonès. «Quan menys tens ganes de riure, és precisament quan més et fa falta», va sentenciar el pallasso a les prop de trenta persones que van assistir a l'acte.

El públic de la xerrada va anar a l'acte disposat a conèixer el poder terapèutic de riure i quins són els seus efectes secundaris, que el mestre de l'humor ha descobert al llarg de la seva llarga trajectòria dalt dels escenaris. L'humor pot ser una actitud per afrontar les dures situacions que han de viure els familiars de malalts d'Alzheimer, i Gros va reflexionar dijous sobre els seus «efectes». «Si afrontes la realitat de manera positiva, tot surt millor», va explicar el clown a la xerrada, que va tenir lloc al cafè Maïami de Manresa.

Amb el tarannà que el caracteritza, amb el seu humor elegant i reflexiu, va arrencar la riallada dels assistents diverses vegades, i va revelar que una de les seves tècniques per riure's d'ell mateix, i també per provocar la rialla, és posar-se el nas de pallasso. «Jo sempre en porto un a sobre. Recomano a tothom que es posi el nas vermell i es miri al mirall, i si no rius t'ho has de fer mirar. Et fa veure les coses d'una altra manera. És la màscara més petita del món i et fa sentir un nen», va assegurar.

Pep Garcia, que és membre de l'associació i va presentar el clown, va destacar que els familiars de malalts d'Alzheimer necessiten «l'esperit positiu del qual Marcel Gros fa gala». El pallasso va afirmar que «la vida és com un paper en què sempre estàs improvisant. I com que sempre hem de fer una bona interpretació, millor fer-ho amb ganes i esperit positiu, sense demanar-se el perquè de les coses», va emfatitzar. Gros també va parlar sobre el paper dels pallassos i de la seva tasca de fer humor amb esperit crític.

Però l'humor no només és una teràpia efectiva per als qui viuen situacions crues, sinó que pot ser un bàlsam per a una societat que disposa de pocs espais per poder esbargir-se. «L'humor connecta amb la intel·ligència i això fa por a les grans corporacions, als que dominen el món. No els interessa que la gent rigui perquè, rient-nos del que passa, apel·lem a l'esperit crític», va explicar Gros. De fet, també va definir la tasca dels pallassos, i va assegurar que «és la feina més seriosa que hi ha» perquè s'ha de prendre molt seriosament el treball de fer riure els altres.

Entre el públic hi havia qui afirmava haver començat a seguir pallassos arran de les actuacions de Marcel Gros i d'altres que com ell apel·len a la rialla amb esperit crític i «bon rotllo» per afrontar problemes. «Abans, als circs, hi havia el pallasso espavilat que se'n reia del que era més tontet i no sabia fer les coses, i fins i tot el maltractava. I això va ser així fins que el públic es va començar a sentir identificat amb el que rebia el tracte burleta de l'altre», explicava Marcel Gros, que també es va mostrar crític amb els «pallassos de la tele» dels anys 80.

Les xerrades-tertúlia es porten a terme el darrer dijous de cada mes fins al maig. En l'edició que va començar dijous hi prendran part l'escriptor i periodista Genís Sinca, que parlarà de nissagues de metges; el gastrònom Toni Massanés, que farà una xerrada sobre alimentació; i la dissenyadora de moda Miriam Ponsa, que reflexionarà sobre la creativitat.