Els habitatges de lloguer social estan concebuts per donar suport durant un temps determinat a una família amb problemes per tenir sostre a causa de les seves dificultats econòmiques. Fins que es recuperi. La realitat és una altra. El problema s´ha convertit en crònic i qui ha tingut accés a un d´aquests pisos és difícil que en marxi i, en canvi, cada cop se´n necessiten més.

A Manresa hi ha actualment 183 pisos de lloguer socials. No són prou. «Es preveu que se´n vagin incorporant continuament cada any perquè la situació no millora, clarament. No són suficients i no se li veu el final», comenten el regidor d´Habitatge de l´Ajuntament, Joan Calmet, i la regidora d´Acció Social, Àngels Santolària.

Aquí es topa amb un altra problema: «costa molt tenir claus de pisos, que és el que nosaltres necessitem», per destinar-los a lloguer social, afirma Calmet. Pot semblar incongruent si es té en compte que a Manresa hi ha uns 8.000 pisos buits.

Els 183 habitatges de lloguer social són de diverses procedències, comenta la cap de servei de Sanitat, Serveis Socials i programes de l´Ajuntament, Montserrat Mestres. També és una xifra que varia constantment. A finals d´any n´hi havia 147. Des de llavors l'Ajuntament n´ha adquirit 3 i l´Agència Catalana d´Habitatge, 28.

Dels que hi ha actualment 49 són de l´Ajuntament de Manresa i els gestiona Fòrum, la societat municipal d´habitatge i rehabilitació. 24 són directament de Fòrum que els posa a diposició de l´Ajuntament a través d´un conveni. 58 són de l´Agència Catalana d´Habitatge. També n´hi ha de titularitat privada com Càritas, que en té 9 del seu projecte de masoveria urbana i 6 més per a gent de pas; 14 de petits tenidors que han signat un conveni amb l´Ajuntament i els cedeixen amb aquesta finalitat, i 23 són d´entitats financeres. En aquest últim cas acostumen ser persones desnonades a qui se´ls hi ofereix un lloguer social. El contracte és entre entre el propi usuari i l´entitat financera.

Un lloc per dormir

El perfil de les persones i famílies que viuen en un habitatge de lloguer social són diversos, explica la cap de secció de Serveis Socials, Josefina Ramírez. El que tenen en comú és que no tenen prou ingressos per accedir al mercat ordinar de lloguer.

Habitualment també tenen altres problemàtiques per les mateixes causes econòmiques i no compten amb una xarxa social que els hi pugui donar suport. Són persones sense feina, en situació d´atur de llarga durada a qui els hi manquen recursos de tot tipus, i una de les primeres coses que deixen de pagar és l´habitatge. Segons Ramírez, s´està fent un treball social important perquè superin aquesta situació, i l´habitatge és clau. «No pots treballar amb una família perquè busqui feina si no té un lloc on dormir», diu.