Lluís Salvadó: «Els impostos s'han de pagar des de casa»

Com és que a la Catalunya Central l'Agència Tributària de Catalunya tindrà seus a Manresa i a Vic?

Hem tendit a instal·lar com a mínim una oficina de referència a cadascuna de les vegueries. La dimensió de la Catalunya Central, com també és el cas de la demarcació de Girona, ens ha portat a situar més d'una oficina. La mobilitat dels contribuents a vegades respon a delimitacions administratives i altres no, perquè van a cercar el servei allà on tenen hàbit de fer-ho. Una part de l'interior de la demarcació de Girona té més hàbit d'anar cap a Vic que cap a Girona. Un estudi va determinar que per donar un bon servei calien dues oficines de referència.

Hi ha més vegueries que tenen dues seus?

Sí, al Camp de Tarragona, on n'ubiquem una a Tarragona ciutat i una altra a Reus; a Girona, on a part de Girona ciutat hi ha oficines a Figueres, a Santa Coloma de Farners i a la Bisbal i, evidentment, a l'àrea metropolitana. El disseny que hem aplicat te la funció de donar servei al contribuent. A Girona hi més oficines perquè a la costa es generen molts fets imposables i transmissions patrimonials.

Ja s'han rumiat bé això d'assumir directament la recaptació de les multes?

[Somriu] A partir de l'1 de setembre els ciutadans d'aquest país tindran l 'infinit goig que serà la Generalitat de Catalunya i no pas l'administració de l'estat qui li embargarà el compte corrent. Segur que la gent valorarà infinitament que els embarguem des de la Generalitat.

Amb el cas Santi Vidal encara cuejant [que el Govern hagi obtingut dades fiscals dels catalans de forma il·legal], cal demanar-li quines dades falten a l'Agència Tributària per disposar de tot el que necessita per gestionar el conjunt d'impostos.

Aquest és el gran debat de les darreres setmanes i hem hagut de fer moltíssima pedagogia sobre què signifiquen dades fiscals i quines dades fiscals necessitem per recaptar un impost. La Generalitat gestiona impostos des de fa 30 anys i, per tant, tenim dades fiscals des de fa 30 anys i tenim una base de dades fiscals. Ara l'estem estructurant, netejant i endreçant perquè sigui funcional per recaptar tots els impostos que el Parlament de Catalunya determini.

Però tenen el cens fiscal?

La Generalitat de Catalunya disposa del cens fiscal des de sempre. De dades fiscals cada impost té les seves i la Generalitat, si alguna cosa ha anat desenvolupant al llarg dels anys, ha estat l'hàbit o l'entrenament per anar implantant nous impostos. Tenim un Parlament molt creatiu que ha anat aprovant molts impostos propis i cada vegada que n'apareix un de nou hem de començar de zero, sense tenir un històric de dades fiscals i ens n'hem sortit. Amb això vull dir que quan arribi el moment gestionarem els impostos amb les eines que tinguem al nostre abast. Si les tenim totes serà més fàcil i si no serà més complex.

Ara la Generalitat gestiona 2.700 milions d'euros entre tributs i cotitzacions socials. Quin camí manca encara per recór-rer?

Fins a l'entorn dels 70.000 milions entre tributs locals, autonòmics, estatals i cotitzacions.

Un ampli marge...

A assolir quan Catalunya tingui plenes competències en matèria fiscal.

I això quan serà?

Quan els catalans ho decideixin. Hi ha una primera fase que és absolutament transcendent que és que hi hagi un referèndum el mes de setembre. Nosaltres esperem que sigui cap a final de setembre perquè l'1 de setembre entra en vigor el desplegament d'oficines de l'Agència Tributària de Catalunya, entre les quals la de Manresa, i necessitem anar esgarrapant dies per guanyar temps per anar fent feina. Si els catalans decideixen anar tirant cap a la construcció d'un futur estat òbviament necessitem unes estructures fonamentals dintre de les quals hi ha la tributària.

Amb el desplegament actual es poden gestionar 2.700 o 70.000 milions?

Tindrem una estructura que tindrà desenvolupades totes les funcions de recaptació d'impost. Això vol dir que serà d'aplicació per a qualsevol impost, tant pels que ja gestionem com pels que en un futur puguem anar tenint en el marc de les nostres competències. Disposarem d'un sistema informàtic, a diferència del que passa en aquests moments, amb molta més capacitat. Si el resultat del referèndum és positiu l'Agència Tributària de Catalunya estarà en disposició de fer el salt.

A Manresa, per exemple, ara es passarà de 6 a 12 treballadors. En el cas d'un desplegament ple de les competències tributàries quants n'hauria de de tenir?

Avui les administracions tributàries evolucionen d'una forma molt accelerada com també ho fa el conjunt de la societat. La necessitat d'una atenció presencial està caient en picat pels actuals sistemes informàtics. Això permet multiplicar el potencial de l'atenció a distància pel que fa tant a pagaments com a tramitacions. A Manresa, amb el personal que ubiquem tindrem una atenció presencial molt important. En el cas de guanyar el referèndum caldrà que es produeixi una fusió de l'administració de l'estat a Catalunya amb l'administració autonòmica. Al segle XXI s'han de poder pagar i tramitar els impostos des de casa.

Amb la mateixa alegria amb què els bancs envien tothom al caixer a fer-se els tràmits?

Evidentment que s'han de combinar les necessitats de la gent que no està digitalitzada. Però els professionals i les persones que ja estan dintre del món digital sí.

I els treballadors de les oficines liquidadores?

L'Agència Tributària de Catalunya ha de fer un salt molt important en recursos humans. Fa un any i escaig tenia 320 treballadors, avui en són 430, abans del juliol n'hem d'incorporar uns quants centenars més. Necessitem incorporar molta gent en un temps breu i ens calen persones amb experiència perquè hem de donar servei en un temps molt ràpid. Per a nosaltres és molt important poder contractar el personal que avui està fent aquestes funcions des de les oficines liquidadores. S'obriran uns processos de selecció de personal en què valorarem l'experiència en la gestió de tributs. Volem comptar amb ells i que a partir de l'1 de setembre canviïn l'administració que els contracta per poder seguir oferint aquestes funcions des del territori. Fins ara la funció que ells prestaven era la gestió dels Impostos de Transmissions i Actes Jurídics Documentats i l'Impost de Successions i Donacions. A partir de l'1 de setembre el servei que s'oferirà també des de l'oficina de Manresa és un servei integral amb tots els impostos que gestiona la Generalitat.

Què canviarà de cara al ciutadà quan s'obri la nova delegació del carrer d'Alfons XII?

Doncs que alguns serveis que en aquests moments ha d'anar a buscar a Barcelona els tindrà a Manresa. En el futur quan hagi de tramitar un recurs sobre una sanció de trànsit ho podrà fer des d'aquí o quan tingui un dubte o hagi de liquidar l'impost turístic ho podrà fer a Manresa i així amb tots els impostos que gestiona la Generalitat. Alguns d'aquests serveis ara eren oferts per l'oficina liquidadora, és a dir, pel Registre de la Propietat, i els podrà trobar a la nova oficina.

Quina seria la gran diferència entre el sistema tributari català i l'espanyol?

Allò substancial d'un sistema fiscal no és qui recapta els impostos sinó com es defineixen i gestionen aquests impostos: si són més o menys progressius, quin ha de ser el nivell de la pressió fiscal, quina tipologia d'impostos s'aplica o com s'ha d'afrontar d'una forma eficient el problema del frau fiscal.

I la gran diferència seria?

El gran debat és si el sistema fiscal ha de ser més progressiu i equitatiu o no. Això respon a un posicionament purament ideològic però fer aquest debat ara és absolutament precipitat perquè això ho decidirà el primer govern d'un futur estat. Avui el que ens correspon és fer una diagnosi acurada d'allò que és compartit pel conjunt dels catalans, que és que el frau és una xacra gravíssima a l'estat espanyol i que això s'ha d'abordar i que els impostos s'han de definir pensant en aquest problema. Un altre aspecte és que calen uns beneficis fiscals més equitatius i transparents.