Els vells rockers reivindicatius mai no moren

Josep Ramon Mora, que fou tinent d´alcalde per Iniciativa en el tripartit de Jordi Valls. Josep Fuentes, que fou sindicalista del metall i després defensor de la sanitat pública. Víctor Feliu, que ja estava empenyent i estirant el moviment veïnal quan els alcaldes els nomenava el governador civil. Emili Martínez, que va ser regidor del primer ajuntament democràtic i líder del PSUC a la ciutat, a banda d´alpinista. Són algunes de les personalitats que dijous al vespre assistien al ple municipal quan es debatia sobre l´atenció a la gent gran de Manresa.

Per què eren allà? Perquè tots ells pertanyen a la federació de pensionistes i jubilats de Comissions Obreres, promotora de la moció que motivava el debat. Els vells rockers mai no moren i els vells lluitadors socials no es retiren encara que es jubilin. Josep Ramon Mora assenyala Josep Fuentes i diu: «quan tots dos estàvem a la Lemmerz deia al Pep que un dia ens trobaríem a la sectorial de pensionistes del sindicat». Dit i fet, ni que sigui al cap de tres dècades llargues.Vells coneguts

Com és habitual, el ple va alterar l´ordre del dia per situar en primer lloc el tema que implicava la intervenció d´un ciutadà; en aquest cas, Víctor Feliu, per avalar la moció impulsada pel sindicat i presentada per quasi tots els grups municipals «sobre l´envelliment i la dependència». Després de tants anys plantant cara als governs municipals des del moviment de barris, Feliu se sent còmode defensant posicions reivindicatives al ple municipal, amb una seguretat absoluta en les seves dades, els seus arguments i el seu dret i deure de defensar-los. Va documentat i no li costa gents construir la rèplica després del primer torn dels portaveus. L´alcalde Junyent el veu a venir i li recorda que té cinc minuts, encara que en els debats «vostè sempre ha fet el que li ha semblat; però no discutirem». Feliu diu el que pensa que ha de dir i ningú no mira el rellotge. El cert és que no s´allarga; probablement no ha esgotat els temps.

Les intervencions d´un ciutadà que trasllada les inquietuds d´un col·lectiu solen ser positives per al ple municipal. L´oxigenen. Porten l´aire fresc del carrer a una sala massa tancada en batalles de campanar i debats procedimentals, i fan que els portaveus municipals es llueixin en la mesura de les seves capacitats. Ningú no vol quedar malament davant d´aquest públic que representa un grup molt més ampli i amb dret de vot. Gent amb influència. Els regidors miren de mostrar-se empàtics i documentats sobre la reivindicació que sigui. Les paraules del ciutadà orador són aplaudides, i la proposició, un catàleg de bones intencions, s´aprova per unanimitat. Els ciutadans abandonen la sala contents, i quan ja són fora els regidors poden abaixar la guàrdia i caure en els debats abstrusos que s´enfilen per figueres argumentals i acaben als núvols.

Operació Manresa Alta

Complicat, per exemple, el debat sobre el futur del sector de Manresa Alta. Segons l´ordre del dia, la «la minuta de protocol de col·laboració» entre Ajuntament i Generalitat «per a l´estudi d´alternatives d´integració i millora de la línia ferroviària». El debat va ser per perdre-s´hi, però com més se´n parlava més clara quedava la importància del tema. No estem parlant només de transport públic, estem parlant d´un fotimer de metres quadrats que poden donar peu a una operació urbanística, i potser immobiliària, realment notable a tocar de la Bonavista. Hi haurà temps per parlar-ne. I temps va ser el que va demanar l´alcalde Junyent a la regidora Àuria Caus quan anava a presentar un altre dictamen. «Li prego que tingui una intervenció llarga», va dir, i es va absentar de la sala durant uns minuts. No va dir per fer què, però la durada de l´absència convidava a pensar en una demanda fisiològica.

Força més d´uns minuts caldrien per la idea que va deixar anar la cupaire Gemma Tomàs en ple debat sobre incloure el cognom matern en els noms de carrer. Tothom hi està d´acord, però la CUP creu que la mesura és només un pedaç si es compara amb l´abast de la discriminació històrica de la dona en els reconeixements municipals. Quants carrers estan dedicats a dones? Poquíssims. I com anem de manresanes il·lustres? I de medalles de la ciutat? Llavors la regidora deixa anar la idea, de moment no formalitzada com a proposta d´acord: que l´Ajuntament no atorgui cap reconeixement a cap home, i que només es reconeguin dones, fins haver igualat el marcador. No va dir on se sumen els transgènere.