Mentre els discursos dels polítics semblen reflectir una determinació de les administracions nacionals de buscar solucions dissenyades per garantir un futur més sostenible, els fets són més aviat discrets. Els estats signen tractats, però no els apliquen.
Els governs assenyalen la importància de la política mediambiental i parlen enèrgicament de l'economia verda i l'economia circular, però no els atorguen la prioritat necessària quan presenten els seus pressupostos anuals. Les bones paraules no es tradueixen en accions concretes i el resultat és que els informes científics, socials i econòmics que demostren clarament que el planeta està en un punt límit són rebuts, no necessàriament amb escepticisme, però sí amb una clara tendència a situar-los darrere dels interessos de les multinacionals, que ens subministren serveis bàsics d'una manera que garanteix el seu benestar comercial en detriment del benestar col·lectiu dels nostres ecosistemes.
Causa capital de conflictes
L'aigua, segons el departament de Defensa dels Estats Units, serà la principal causa de conflictes interregionals i internacionals els propers 100 anys. L'escassetat d'aigua causaria, a una escala global, migracions massives cap a les regions més afortunades. Les tràgiques situacions que es poden observar avui en dia, com la dels refugiats buscant una manera d'escapar de les matances a l'Orient Mitjà, quedarien com una anècdota comparada amb el massiu desplaçament de pobles sencers buscant establir-se en regions que els puguin abastir les necessitats essencials. Els conflictes entre els que tenen i els que no seran d'una magnitud inimaginable.
Alguns sectors polítics internacionals, reticents a semblar tan catastrofistes en públic, estan creant estratègies per assegurar que puguem afrontar el futur amb una mica d'optimisme. Però una barrera que s'ha de superar i que, alhora, s'està demostrant molt resistent a qualsevol intent de canvi és la manca d'una visió global compartida pels estats nació. Les nacions, gairebé per definició, solen buscar aquells avantatges i oportunitats que proporcionen beneficis exclusivament per als seus votants en detriment dels altres pobles. Igualment negatiu i difícil de superar és el poder exercit per l'interès comercial de les grans corporacions, que s'asseguren, amb els seus lobbies a Washington, Nova York, Berlín, Brussel·les i altres capitals rellevants, l'atenció dels governants de torn.
La solució: els municipis
Hi ha, però, una manera de circumnavegar els obstacles esmentats. Les ciutats (o potser millor dit, les municipalitats) tenen l'avantatge de poder evitar les pressions descrites i s'han mostrat, al contrari del que es podria suposar, més obertes a aliances internacionals amb els seus homòlegs en altres regions, fins i tot quan aquests estan localitzats en països històricament considerats com a rivals.
La veritat és que les ciutats són, en gran part, la causa dels reptes que han de ser resolts. Les ciutats són els centres del creixement econòmic, de la creativitat, de l'activitat cultural i de la innovació. Essent aglomeracions demogràfiques, també són les principals fonts d'una enorme quantitat de problemes mediambientals, incloent el consum exagerat d'aigua i energia, la contaminació i la creació de residus, l'eliminació dels quals afecta greument la condició del sòl. Per assegurar un full de ruta efectiu cap a una societat més sostenible, la importància del paper de les ciutats ha de ser reconegut per tots els actors involucrats. És en l'àmbit urbà local on es trobaran i s'executaran les solucions amb relació a l'ús d'aigua i a la recuperació dels recursos bàsics.
Cada dia, les administracions locals s'estan mostrant més propenses a reconèixer la seva culpa i a assumir el seu protagonisme en la lluita per un subministrament d'aigua més ecològicament equilibrat. No en va, organitzacions supranacionals com la UE i l'OCDE, l'ONU i el Banc Mundial han començat a parlar obertament del paper fonamental de les ciutats en lloc de les nacions com les principals administracions indicades per aplicar les mesures necessàries per garantir el benestar de les properes generacions.
La proximitat d'un govern municipal amb els ciutadans els converteix, a més a més, en el canal de comunicació perfecte per assegurar que existeix el coneixement, interès i suport cívic amb relació al tema de l'aigua necessaris per establir un consens social sòlid que, al seu torn, ens proporcionarà, amb la continuïtat política requerida, la capacitat d'aplicar les mesures adequades. La implicació dels sectors públics, industrials i científics junt amb el ciutadà, el votant, és i serà essencial.
