A Manresa hi ha una avinguda de les Bases de Manresa que recorda un capítol històric per a la ciutat i el país, i per al catalanisme, del qual ha esdevingut un referent. Llevat de la capital del Bages, cap altre municipi de Catalunya, com a mínim, cap de certa importància, té un vial amb aquest nom. Dins dels actes per commemorar els 125 anys de l'aprovació de les Bases per a la Constitució Regional Catalana, una de les propostes dels comissiaris de la celebració és que l'Ajuntament impulsi que tants municipis catalans com sigui possible bategin un carrer amb aquest nom.

Aquest divendres, a les 7 de la tarda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, seuran a la taula presidencial del Saló de Sessions de la casa consistorial en el primer d'un seguit d'actes que s'allargaran fins al 25 de març del 2018 per commemorar els 125 anys de les Bases de Manresa. Serà un dia abans de la data exacta de l'efemèride, però en el mateix indret, a l'aleshores anomenat saló capitular.

A banda dels parlaments de les autoritats, l'acte, al qual s'espera l'assistència de diversos consellers, inclourà la lectura de fragments de quatre dels discursos que es van fer aquell 25, 26 i 27 de març del 1891. Els fragments triats seran de Lluís Domènech i Montaner, president de l'assemblea; Àngel Guimerà, Josep Torras i Sampol i Lluís Espinalt, manresà i secretari de l'organització local.

La transcendència del moment

Ahir, l'alcalde Valentí Junyent; la primera tinent d'alcalde, Mireia Estefanell, i els comissaris de la commemoració, Francesc Comas i Jordi Rodó, que treballen amb la col·laboració d'una nombrosa comissió cívica, van presentar alguns dels actes, alhora que van recordar el perquè de la importància de l'efemèride. Rodó va esmentar la seva coincidència amb «un moment d'una gran transcendència històrica per al país» i amb el fet que l'Ajuntament hagi estat declarat fa poc Bé Cultural d'Interès Nacional. Junyent, que també es va aturar en aquest fet, va remarcar que «la voluntat de la celebració és que tingui abast local i nacional». En concret, «que els manresans i les manresanes coneguin que la seva ciutat va acollir fa 125 anys un fet cabdal per a la història de Catalunya i del catalanisme». Va apuntar que «estem vivint un moment transcendental en la història de Catalunya» i que, «defugint comparacions, perquè el context és enormement diferent, aquí es va celebrar la primera manifestació política del catalanisme. És així, i moltes ciutats ho voldrien tenir en el seu actiu, però ho té Manresa; per tant, ho hem de saber aprofitar». Va felicitar els dos comissaris de la celebració i la implicació de les entitats locals.

Contra el desconeixement

Va ser repassant les propostes que tenen damunt la taula, que l'historiador Francesc Comas, col·laborador d'aquest diari, va parlar de la idea que, amb la necessària implicació de l'Ajuntament, que l'ha entomat, malgrat que encara ha de decidir com l'articularà, «el màxim de municipis de Catalu-nya tinguin un carrer de les Bases de Manresa. Pensem que el motiu bé que s'ho mereix, i encara més -hi va fer broma Comas- si tenim en compte que fins i tot hi havia un grup de rock de Barcelona que va escriure una cançó sobre les Bases». A més a més, com que molts ciutadans ignoren l'origen i la importància del nom (vegeu L'apunt), va explicar que s'incidirà a explicar-los-ho amb bustiades pels vials que tinguin noms relacionats amb aquest fet històric (Bases de Manresa, Torras i Bages, Valentí Almirall, Àngel Guimerà, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba).

El programa d'actes inclourà quatre àmbits: institucional, que constarà d'activitats com la de divendres i la cloenda de l'any vinent; acadèmic, divulgatiu i ciutadà (vegeu el programa a sota).

Què són les Bases?

Les Bases de Manresa són fruit de l'assemblea general que va decidir organitzar l'any 1891 la Unió Catalanista, que era una federació d'altres entitats catalanistes del país. L'objectiu era discutir i aprovar un document en el qual es concretava com s'havia d'autogovernar Catalunya mitjançant un govern regional autònom.