Us ha passat mai que heu aparcat el vehicle i quan l´heu anat a buscar no recordaveu on era? O que us han preguntat què havíeu menjat per dinar i heu estat incapaços de respondre? Doncs aquests són alguns dels aspectes que la tècnica del mindfulness, o de l´atenció plena, intenta evitar: que mentre fem qualsevol activitat tinguem el cap en una altra banda. Davant d´un món en el qual es premien les persones multitasca, on sempre tenim al cap una llista interminable de coses pendents per fer, creix amb força, de manera contraposada, l´anomenat art de l´atenció conscient. Ara, el mindfulness -una tècnica mil·lenària però amb més vigència que mai actualment- ha arribat a les escoles manresanes, amb diferents projectes.
Per una banda, s´han dut a terme dues proves pilot, a les escoles Fedac i a la Renaixença, a través dels projectes Lotus Blanc i Lotus Blau; i per l´altra, la llar d´infants El Petit Príncep ha anat una mica més enllà, i aquest ja és el tercer curs que tira endavant un projecte innovador en què implementa el mindfulness en el dia a dia del centre. Amb el l´art de l´atenció plena com a eix vertebrador, l´escola bressol intenta millorar el servei i el benestar tant dels infants com de les famílies i les mestres.
Els nens, experts en atenció plena
El secret del mindfulness no és cap altre que saber ser en «l´ara i aquí» en tot moment, donar valor a les petites coses i, de retruc, afavorir un ambient més tranquil. La directora de la llar d´infants El Petit Príncep, Anna Gangonells, explica que, de fet, «els infants són uns autèntics mestres en mindfulness, perquè ells sí que saben gaudir del present, es poden quedar meravellats amb qualsevol petita cosa que fan».
El projecte, que ha estat explicat recentment com una experiència innovadora en la 15a Jornada de Bones Pràctiques organitzada per la Diputació de Barcelona, es va començar a aplicar fa tres cursos, després que la mateixa directora participés en una formació sobre mindfulness.
El primer canvi: descalçar-se
El Petit Príncep va començar a submergir-se en el món de l´atenció plena després que l´equip docent decidís transformar el que s´estava convertint en un problema en una nova manera de treballar. Gangonells explica que «des de sempre vèiem que els infants es descalçaven quan feia una estona que eren a l´escola i això generava neguit i estrès a les mestres, que els havíem de tornar a posar les sabates, saber de qui era cadascuna... al final vam decidir aturar-nos i dir-nos ´si els nens es descalcen, per alguna cosa deu ser´. Vam investigar sobre el tema i vam descobrir que, per als nens, anar descalços era molt beneficiós, així que vam decidir deixar de posar sabates i vam començar a fer descalçar tothom que entrés a l´escola».
Música, olors i colors
Actualment, l´edifici està preparat perquè infants, mestres i pares es treguin les sabates a l´entrada, i tota la jornada discorre sense calçat. Però el mindfulness va molt més enllà dels peus a la Petit Príncep. Les mestres i els pares estan plenament conscienciats amb el mindfulness i miren de posar-lo en pràctica en el dia a dia de l´escola. A l´entrada, al sabater per deixar el calçat l´acompanya un aparell de ràdio que emet música tranquil·la, un parell de butaques i encens que omple les instal·lacions d´una olor suau. Els colors del mobiliari, de les parets i dels elements de joc no són estridents, sinó que predominen els tons neutres; i hi ha espais, com el canviador de bolquers, que s´han ambientat per fer-los el màxim de relaxants: «en diem el balnerari», somriu la directora.«Si avui no menja, no passa res»
Tot i això, modificant l´espai no n´hi ha prou, i la manera de treballar, d´infants i mestres, també ha canviat amb l´entrada del mindfulness. Gangonells explica que «per començar, s´han reduït els objectius que treballem a l´aula, i si abans ens en marcavem 7 o 8 de diferents a la setmana, ara en plantegem 4 per dur a terme durant un mes». Aquesta reducció d´objectius respon a la necessitat de «no atabalar-nos amb gaires coses, sinó centrar-nos en poques i fer-les bé. Enfocar la mirada», comenta Gangonells. També és important posar l´atenció en moments concrets del dia, com «les entrades i sortides, en què intenem prestar molta atenció a infants i pares»; l´hora del menjador, en la qual les mestres intenten ser molt tolerants amb el comportament dels nens. Gangonells ho explica així: «ara som més empàtics, intentem aturar-nos i veure què passa a l´infant. Que no vol menjar? Doncs potser no es troba bé, i per un dia que no mengi no passarà res. Intentem entendre l´altre, més que forçar-lo».
L´aplicació del mindfulness dóna coherència al projecte de l´escola que es basa en la vida quotidiana. En aquest sentit, Gangonells posa com a exemple: «si avui tocava triturar taronja, però hi ha un nen que ha tingut un germanet, doncs ens centrarem en això». I és que la vida quotidiana també inclou els imprevistos.
