Manresa va rebre, ahir al vespre, un bany d'autoestima en el primer acte per commemorar els 125 anys de les Bases de Manresa. Va durar una hora, va començar tard perquè la pluja va endarrerir prop de tres quarts d'hora l'arribada del President Puigdemont, i el temps no va acompanyar gens. Malgrat tot, l'objectiu, constatar el pes en el present d'aquell episodi de fa 125 anys, i, en conseqüència, de la ciutat que el va acollir, es van aconseguir. Puigdemont s'hi va referir com el punt de partida del moment que viu Catalunya avui.
Era l'acte amb més pes polític dels que ha acollit mai la ciutat (amb la presència del president de la Generalitat, la del Parlament i la de la Diputació de Barcelona) i això va quedar prou demostrat. Ple al saló de sessions, on hi havia una desena de mitjans acreditats, molta representació de la societat civil manresana, nombrosos càrrecs polítics, i vint dels vint-i-cinc regidors del consistori; ple a la sala de columnes i ple sota els porxos de la casa gran, on el ball de l'àliga, mentre a cel obert diluviava, va tancar la nit. A la sala de columnes i sota els porxos, dues pantalles van permetre seguir la vetllada, que va aplegar 400 persones.
En arribar a l'entrada a l'ajuntament hi va haver aplaudiments per a Forcadell i molt escadussers per a l'expresident Jordi Pujol. Puigdemont va arribar tan tard i tan ràpid que no hi va haver temps.
A les 7 i 40 minuts, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que compartia la taula presidencial amb els tres presidents i la primera tinent d'alcalde, Mireia Estefanell, va donar la benvinguda a tothom i va demanar disculpes pel retard. Tot seguit, va agafar la paraula Francesc Comas, comissari amb Jordi Rodó de la commemoració dels 125 anys, que va recordar el capítol que es va escriure al mateix saló de sessions on es va fer l'acte d'ahir -«que estava al revés i amb menys gent de la que hi ha ara»- aquell 25, 26 i 27 de març del 1892; i la gènesi de la seva celebració durant tot un any. Va dibuixar les raons de la tria de Manresa per acollir l'assemblea de la Unió Catalanista en què es van aprovar les Bases de Manresa i va remarcar que «volem fomentar l'autoestima ciutadana i impulsar la projecció de Manresa». L'historiador va definir el document de le Bases com una inflexió en el catalanisme del país.
Per fer-se una idea del que es va discutir i consensuar en aquelles jornades a Manresa es van llegir fragments dels discursos pronunciats aleshores per quatre dels participants.
L'alcalde Junyent va recordar la «transcendència per a la ciutat i per al país» de l'aprovació de les Bases, motiu pel qual, va comentar, Ajuntament, Generalitat i Diputació han decidit impulsar-ne el 125è aniversari. Va afirmar que «avui [ahir per al lector], durant unes hores, Manresa serà la capital de Catalunya i atraurà les mirades del país» i va demanar «saber interpretar la importància d'aquell esdeveniment per a Manresa i per al país». Va aprofitar l'ocasió per fer lluir l'orgull de ciutat i «la seva fidelitat a la causa del catalanisme» i va dir que, en el moment actual, «volem seguir jugant un paper destacat en el camí cap a la nostra llibertat». Va aprofitar el seu parlament per, com ja va avançar aquest diari, convidar els pobles i ciutats de Catalunya que ho considerin a dedicar algun dels seus carrers a les Bases de Manresa.
Visca Manresa i visca Catalunya
Un «visca Catalunya i visca Manresa» de Junyent, amb què Puigdemont també va tancar el seu discurs, va donar pas a Mercè Conesa, presidenta de la Diputació, que va posar en relleu el paper de les Bases de Manresa «en l'assoliment de la majoria d'edat del catalanisme». Com l'alcalde, en va reivindicar la importància, alhora que va voler recalcar que es fessin fora de Barcelona. «Vull destacar el fet de lluitar contra una visió centralista per anar agafant la força d'un catalanisme fort des dels pobles i ciutats». Abans d'acabar va felicitar efusivament Junyent. «Els manresans i manresanes han d'estar orgullosos del seu passat i de com aquesta efemèride va influir en el devenir del país i del catalanisme».
Després dels parlaments de Focadell i Puigdemont, la interpretació de l'Himne de Catalunya, amb tothom dempeus, va ser el moment més emotiu d'una vetllada que va anar a preu fet. Tot seguit, abans de veure el ball de l'àguila, la taula presidencial va anar a alcaldia per signar el llibre d'honor de la ciutat.
