Una quinzena d'entitats del Bages i del Moianès han signat el manifest que demana un referèndum pactat i vinculant amb què la ciutadania catalana pugui decidir el seu futur de manera democràtica. Aquest migdia, a la sala d'actes de l'edifici dels sindicats de Manresa, han fet la crida per aconseguir que 250 entitats més de les dues comarques s'afegeixin al manifest.

La presentació de la crida de suport del Bages i el Moianès al Pacte Nacional pel Referèndum ha anat a càrrec d'Enric Martí, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa; Lluís Vidal Sixto, secretari d'organització de CCOO Vallès Occidental-Catalunya Central, i Mercè Gómez, secretària general d'UGT Bages-Berguedà. A l'acte també han assistit responsables de les demés entitats adherides fins ara al manifest: Toni Bozzo, coordinador de l'ANC Manresa; Jordi Corrons, d'Òmnium Cultural; Alba Comas, presidenta del Cercle Artístic de Manresa; Francesc Comas, president del Centre d'Estudis del Bages; Laura Massana, Coordinadora Intercomarcal Bages, Berguedà, Solsonès i Moianès d'ICV, i Joan Morros, coordinador de l'Associació Cultural El Galliner, entre d'altres.

La idea, ha explicat Martí, és que les persones i entitats que es van adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir "ho tornin a fer ara", amb la diferència que aleshores es van adherir a nivell de comarca i ara l'adhesió ja és a nivell de Catalunya, i que el 9-N es va fer una consulta i ara serà un referèndum vinculant. Sixto hi ha afegit que un dels objectius principals és que "de cap manera no es pugui dir que les institucions van per una banda i la ciutadania per una altra. En tot el procés no ha estat així, però en aquest moment encara és més important que quedi clar que Parlament i ciutadania han d'anar lligats".

Crítica a la judicialització

Martí ha explicat que demà dimarts, dia 28 de març, es farà efectiva la crida a les entitats, que es poden adherir al manifest a través d'aquesta adreça, la mateixa a la qual també poden sumar-se les persones que ho vulguin fer a títol individual. "La idea és que hi hagi el màxim d'adhesions a nivell d'entitats i, també, a nivell de persones individuals". Ha criticat la judicialització del procés. Com a ciutadans, ha dit, "ens resulta molt difícil d'entendre que per a qüestions que es poden resoldre enraonant i políticament es busquin solucions jurídiques. El fet que s'hagi reformat el Tribunal Constitucional amb les presses que es va fer em recorda una mica els Tribunals d'Ordre Públic de quan tenia 20 i 25 anys, que aquí funcionaven d'una manera molt trista, i sembla que estem tornant a aquest camí. Per això és important que exercim el dret a decidir perquè estem en un camí molt perillós".

Sixto ha recordat que "l'any 2010 aquesta seu sindical ja va ser un punt de votació i escrutini de les consultes participatives que es van fer arreu de Catalunya per consultar els ciutadans i ciutadanes si veien positiu que Catalunya fos un estat independent de la UE". Ha remarcat, alhora, que "com a Comissions estem compromesos amb totes les llibertats, i les llibertats nacionals en són una part fonamental", i que "no fa massa teníem pancartes penjades amb el lema 'Som una nació'. Això continua sent vigent i, en aquest moment, passa per reclamar un referèndum amb les màximes garanties i participació possible per determinar quin és el futur polític que volem". Ha defensat que "Catalunya, com a nació que és, és un subjecte polític i jurídic sobirà".

El com i no el què

El responsable de CCOO ha volgut remarcar que "no estem defensant si fem o no un referèndum sinó com s'ha de fer, les característiques, i això és important subratllar-ho. El nostre dret a decidir el nostre futur és irrenunciable i el que sí que es pot sotmetre a negociació, a pacte o a consens és com fer-ho, tal com s'ha fet a altres estats del món, com la Gran Bretanya repecte a Escòcia o el Quebec respecte al Canadà. És això el que reclamem els que ens adherim al pacte". El com i no el què, ha insistit, perquè "el dret a autodeterminació li correspon a les nacions i Catalunya ho és".

Donar veu a totes les opinions

Gómez ha defensat un referèndum pactat amb l'estat perquè "ha de ser una eina molt democràtica, que doni la possibilitat de donar veu a totes les opinions de la nostra societat, tant si són positives com no amb la independència". Ha insistit, per tant, que cal un acord entre el govern d'Espanya i la Generalitat.