Un centenar de delegats de la Unió Catalanista, encapçalats per fabricants, advocats, metges, hisendats, enginyers, artistes, mestres, sacerdots, arquitectes i mestres d´obres, van assistir, el 25, 26 i 27 de març de fa 125 anys, a l´assemblea celebrada al saló de sessions de l´ajuntament de Manresa. La majoria, hi van arribar el divendres, en el tren de les 11 del matí i de les 4 de la tarda, i es van allotjar en els hotels i fondes de la ciutat. Aleshores n´hi havia més que no pas ara.
L´assemblea va estudiar i aprovar per unanimitat les Bases per a la Constitució Regional Catalana, formades per disset articles. Hi van participar quatre manresans, socis de la Lliga Regional: el metge i prohom Oleguer Miró i Borràs; l´advocat Manel Vallès; el també advocat barceloní Francesc de Moragas, fundador de La Caixa i cunyat de Vallès; i Lluís Espinalt, com a secretari local. Si bé l´esdeveniment va tenir un ressò local escàs, a Catalunya les Bases acabarien esdevenint un referent del catalanisme polític.
«L´aspecte de Manresa és molt pintoresch, de qualsevol part que´s miri, sobre tot dominantla, com quan se puja al campanar de la Seu, ó tant sols desde´l bonich parch que volta á la catedral de la montanya y que constitueix un excelent passeig per pendre la fresca». L´any 1892, L. García del Real feia aquesta petita descripció de la ciutat a La Ilustració Catalana, després de visitar-la per primera vegada. A banda de les pintoresques vistes des de la Seu, també en va destacar els llums, a la nit, de les fàbriques que treballaven al costat del riu, el fet que «la base de Manresa és una veritable montanya», i que gairebé tots els carrers estaven molt ben empedrats.
Manresa era en aquell moment la quarta ciutat de Catalunya, darrere de Barcelona, Reus i Tarragona. L´arribada del ferrocarril, el 1859, el procés d´industrialització i la construcció de noves vies de comunicació, com les carreteres de Vic i de Cardona, n´havien transformat la fisonomia en poc temps.
El 1892 va ser l´any que va arribar a la ciutat l´enllumenat elèctric. La població superava els 20.000 habitants, la taxa de natalitat se situava al voltant del 35% i la de mortalitat havia baixat en relativament poc temps del 40% al 28%. El municipi, que es dividia en cinc districtes, tenia una taxa d´analfabetisme del 34%, i el sector econòmic predominant era l´industrial (50%), seguit de l´agrícola (30%) i del dels serveis (19%). Un any abans, s´havia inaugurat la urbanització del tram del Passeig entre Sant Domènec i l´actual plaça de Crist Rei, i el carrer d´Àngel Guimerà, conegut en aquells temps com a camí del pas de Cardona. El darrer terç del segle XIX, el 60% de la població tenia entre 0 i 30 anys i hi havia més dones que homes.
