No hi ha angles morts. Ja posades, les associacions de veïns de Manresa han intentat que l'exposició que es pot veure a la sala de la Plana de l'Om fins diumenge, en el marc de la recuperada Veïnàlia, reflectís la seva tasca des de tots els fronts.

I no són pocs. La mostra té una espina dorsal conformada per alguns treballs fruit dels tallers artístics que es porten a terme, butlletins i fotografies antigues. Fins i tot hi ha un espai monogràfic d'acudits i articles, molts d'ells publicats a Regió7, sobre la conflictivitat de la carretera C-55.

En una banda, s'expliquen els projectes dels quals estan més orgullosos o que sintetitzen millor la tasca de setze associacions de veïns.

Cadascuna n'ha triat un i l'ha desenvolupat. Però el que els uneix a tots és el que queda reflectit just al davant mitjançant plafons de més gran format en els quals s'explica punt per punt què són i què fan les entitats veïnals.

Unes organitzacions que des del seu naixement, sota el guiatge del creixent procés d'oposició al franquisme, no han perdut de vista l'objectiu fundacional.

Tal com es diu en un dels plafons, «més de 40 anys després conserva intacte l'esperit i continua al davant de les principals reivindicacions de veïns i veïnes».

I quin és l'esperit? Doncs bàsicament ser una eina al servei de les persones. Fomentar la integració i la solidaritat. I fer-ho des del voluntariat, amb la implicació de veïnes i veïns que dediquen de forma altruista el seu temps als altres.

Xarxa de solidaritat

Les associacions de veïns no són illes. Comparteixen activitats, tècnics, objectius i reivindicacions.

Per poder dur a terme la seva tasca, a banda de treballar de bracet unes de les altres, també han de comptar amb la col·laboració d'entitats, l'Administració i els agents socials.

Un dels seus grans fronts d'actuació són els plans comunitaris, segons explicava aquest dimecres el president de la federació de barris, Enric Martí.

A hores d'ara n'hi ha quatre en funcionament. Els plans de desenvolupament comunitari permeten dur a terme projectes per incentivar el civisme i les relacions intergeneracionals, de reforç escolar, d'atenció per ajudar veïns amb problemes i de col·laboració entre associacions de veïns.

La xarxa de biblioteques veïnals és una de les joies de la corona del moviment associatiu. A l'entorn d'uns tres mil usuaris mensuals, majoritàriament nens i joves d'entre 7 i 14 anys, hi acudeixen després de classe.

Allà, els estudiants que ho necessiten reben suport i poden participar en activitats. Un altre servei important és el de les connexions a Internet, que fan servir preferentment els que no en tenen a casa seva.

Els joves són una preocupació per a les associacions de veïns, que vetllen en tots els fronts per combatre l'aïllament i l'exclusió social.

A cadascú, el que necessita, i bona part de l'oferta de cursos i activitats de les entitats són per promoure la bona salut i que la gent gran es mantingui activa tant físicament com intel·lectualment.

Des del començament i fins al final. En aquest cas, un dels principals pals de paller que sustenten les associacions de veïns són les seves seccions d'enterraments.

A l'exposició hi ha un auca que explica com funcionen. És obra, com la resta del disseny, de Carla d' edicionesinflamables.com.

Ajuda mútua

Economia social i ajuda mútua són dos dels termes que defineixen l'activitat de les seccions d'enterraments de les associacions de veïns.

Quan un afiliat mor es reparteix la factura entre tots els associats a aquest servei. El preu ve marcat per l'experiència de dècades oferint-lo i pel marge de maniobra que atorga poder contractar no un enterrament sinó molts. «Encara no entenc com és que no hi ha més socis a les seccions d'enterraments de les associacions de veïns», afirmava ahir Martí.

La gestió l'assumeixen voluntaris i no hi ha despeses d'administració, a banda dels bons preus que s'aconsegueixen negociar.

Tradicions i festes

Passant a temes més alegres, la mostra que es pot visitar fins diumenge recorda que són les entitats veïnals les que mantenen vives moltes tradicions i organitzen les festes dels barris, «perquè és molt important mantenir-ne el caliu», explica Martí.

«Amunt, tota pedra fa paret» no és només una dita, és un programa de reforç escolar per al qual falten voluntaris.

La mostra té molts altres continguts i no oblida les reivindicacions, com la construcció de la nova escola Valldaura, el manteniment de la via pública, la «vergonya» de la Renfe, el desdoblament de la C-55, la necessitat d'escoltar els veïns del barri de la Guia, la rehabilitació de la fàbrica dels Panyos o el camí de la Gravera, com a exemple de negligència en la mobilitat als barris.