Han passat 125 anys, però l'anàlisi històrica i política de les Bases de Manresa posa de manifest que que l'assemblea convocada per la Unió Catalanista a la capital del Bages va ser fruit d'un procés polític que guarda paral·lelismes amb l'actual.

Aquest dijous al vespres, a la Sala Simeó Selga i Ubach de l'Institut Lluís de Peguera, ha tingut lloc un col·loqui acadèmic en que s'ha debatut, precisament, què van suposar les Bases de Manresa per al catalanisme polític.

Els experts han coincidit en assenyalar que l'assemblea de Les Bases de Manresa va aconseguir una transversabilitat al voltant del catalanisme similar al que ha aconseguit l'ANC actualment, que aixopluga partits i grups de sectors molt diversos per reivindicar un estat català.

En el debat hi han participat el catedràtic d'història contemporània de la UB, Jordi Casassas; el catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo; i el professor de Ciència Política de la UPF, Jaume López.

El col·loqui, moderat pel director de Regió7, Marc Marcè, també ha posat de manifest que malgrat les similituds entre els dos processos polítics també hi ha moltes diferències.

I és que les Bases de Manresa plantejaven un projecte polític regionalista dins de l'Estat espanyol.