Experts en història i en ciències polítiques analitzaran aquest dijous a Manresa què van representar les Bases de Manresa, en el marc de la celebració del seu 125è aniversari. Es tracta d'un dels actes acadèmics que formen part del programa de commemoració de la redacció de les Bases del 1892 i que tenen la voluntat de donar-hi una projecció de país.

«Les Constitucions en la història. Les Bases de Manresa, del passat al futur» és el títol del seminari. La visió històrica la donarà el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Jordi Casassas. La política anirà a càrrec del catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, Ferran Requejo; i el professor de Ciència Política també de la Pompeu Fabra, Jaume López.

Intervencions i debat

Es farà a 2/4 de 8 de la tarda a la sala d'actes Simeó Selga de l'institut Lluís de Peguera. La conversa la conduirà el director de Regió7, Marc Marcè. Cada ponent protagonitzarà una primera intervenció, que serà breu, i que girarà entorn de l'especialitat dels acadèmics. Posteriorment s'iniciarà un debat moderat per Marcè.

Casassas donarà una visió històrica de les Bases de Manresa del passat al present. Segons el seu punt de vista, l'assemblea que la Unió Catalanista va celebrar a la capital del Bages Manresa «va ser una fita determinant en el procés d'organització del catalanisme en la fase en què aquest corrent va plantejar la seva estructuració política». Considera que a les Bases de Manresa «es traspuava una visió federal (autonomista) de les relacions que Catalunya havia de tenir amb l'Estat», i que després de Manresa «el catalanisme havia de fer política activa si és que volia consolidar-se com un moviment modern, amb futur i amb possibilitats d'incidir en la realitat catalana».

Constitucions del XVIII i XIX

Requejo farà una anàlisi de les constitucions de final dels segles XVIII i XIX a Occident, i el text de les Bases. També, de temes com de l'estat absolut al liberal, la limitació de poder de l'estat, la proclamació de drets individuals o les bases per a la construcció d'un món nou.

Les principals línies de recerca de Requejo són les teories de la democràcia, federalisme i democràcies plurinacionals, el liberalisme polític i socialdemocràcia, democràcia i multiculturalisme i teoria i filosofia política.

Actualment és director de la col·lecció «Una immersió ràpida», de Tibidabo Edicions. Col·laborador habitual de mitjans de comunicació, també fa tasques d'assessorament a partits polítics i associacions de la societat civil en temes d'aprofundiment de la democràcia, sistemes federals i organització territorial del poder.

La mirada endavant

El també professor de Ciències Polítiques Jaume López serà l'encarregat de fer una mirada endavant i exposarà els processos d'independència al llarg dels segles XIX i XX a Europa. Reflexionarà sobre els drets individuals i col·lectius, la configuració d'un nou dret polític, del dret a l'autodeterminació al dret a decidir i de Catalunya en el marc de diferents processos de secessió a occident.

Els principals temes de recerca de López són la innovació i millora democràtica i la seva relació amb la ciutadania, la sobirania i els mitjans de comunicació, l'acció col·lectiva, el dret a decidir i la filosofia de les ciències socials.

Les activitats acadèmiques com la que hi haurà aquest dijous a la sala Simeó Selga del Lluís de Peguera cosntituteixen un dels àmbits principals de la programació per commemorar els 125 anys de les Bases de Manresa. La voluntat és que tinguin projecció de país i fer una aportació al debat acadèmic. També hi haurà jornades, seminaris i conferències a Barcelona. Juntament amb les activitats acadèmiques, també n'hi haurà de divulgatives i ciutadanes, a més de les institucionals.