La geologia és una ciència abandonada de la mà de Déu, i en canvi sense ella no podríem viure. El divulgador científic Marc Boada es va encarregar de demostrar-ho aquest dimecres en una xerrada a la Universitat Politècnica de Manresa durant la qual va fer un viatge de tres milions d'anys a través de les roques i els minerals. Va començar mostrant una pedra esmolada per homínids a la prehistòria i va acabar amb el que tothom porta a sobre avui en dia, un mòbil. Les roques i els minerals els emparenten tres milions d'anys després gràcies a la transmissió tecnològica que hi ha hagut al llarg de tot aquest temps.

Amb un to didàctic i pràctic, i dempeus «perquè no em sé estar quiet», Boada va afirmar que amb els minerals i les roques va començar tot. «Quan algú es va adonar que amb una pedra podia fer coses per a les quals el cos no està preparat, perquè físicament som més aviat limitats, es va iniciar un camí irreversible fins a l'actualitat». Som com som, va dir, gràcies al còdol de fa tres milions d'anys.

Boada va continuar el viatge amb eines de sílex prehistòriques, «la navalla suïssa del paleolític inferior», i el descobriment del foc generant guspires fent xocar dos minerals. «El foc suposa la gran transformació del món», va dir Boada, perquè va permetre manipular minerals. Va arribar la terrissa, vidres, esmalts i, sobretot, els metalls. Coure, bronze, ferro... «La nostra civilització es basa en el ferro». Per això Boada va afirmar que en l'anomenada era de la informació seria més ajustat dir que vivim a l'edat del foc i a l'edat del ferro.

Potser també perquè les guerres i la violència «han sigut, dissortadament, motors extraodinaris per buscar recursos minerals». L'imperi romà es va fer gran a la recerca de recursos, en molts casos minerals. «Seguim igual», es va lamentar Boada, però ara amb el petroli o les anomenades terres rares, com el coltan que hi ha als mòbils. Per a Boada no haurien de pertànyer a ningú, sinó que haurien de ser patrimoni de tots i estar al marge de les pressions del mercat i «del poder adquisitiu d'uns quants».

Al final va blasmar la tecnologia per a usos fútils i va assegurar que «si tothom gasta com nosaltres, no ens en sortirem. S'imposa el reciclatge» i repartir millor els recursos.