Les depuradores del futur no tan sols seran equipaments per tractar aigües residuals i tornar-les netes al riu. També recuperaran components que hi ha a l'aigua i es convertiran en productors de materials nous i de valor afegit.

A Manresa aquest procés ja ha començat. La depuradora d'Aigües de Manresa participa en un projecte pilot pioner al món que la Unió Europea ha finançat amb gairebé 10 milions d'euros per generar aquests nous productes a la vegada que depura l'aigua. El projecte, Smart-Plan, el lidera l'Autònoma de Barcelona.

S'hi ha instal·lat una planta pilot per poder dur a terme aquest procés. En el cas de la capital del Bages l'objectiu és aconseguir fòsfor per a adobs i bioplàstics que hi ha en microorganismes de l'aigua, material que es podria destinar per a components de l'automòbil o objectes de decoració.

Ahir es va fer la presentació del projecte a les mateixes instal·lacions de la depuradora. A l'acte hi van intervenir el vicerector d'Innovació i Projectes Estratègics de la UAB, Javier de la Fuente; el director d'Operacions d'Aigües de Manresa, Ricard Tomàs; la cap d'explotació de l'Agència Catalana de l'Aigua, Elisabet Mas, i el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Manresa, Marc Aloy.

De la Fuente va explicar que una universitat pública té l'obligació de dur a terme accions que impactin en la societat. Aquesta n'és una, va assegurar, perquè permet avançar cap a les depuradores del futur. «Canviem el paradigma: volem que permeti recuperar productes i a més a més generar energia en lloc de consumir-ne».

Mas va donar suport a la iniciativa en nom de l'ACA , i Tomàs va recordar que Aigües de Manresa sempre ha apostat per la investigació i la innovació.

Aloy, per la seva part, va destacar que es tracta d'un projecte científic en el qual participa una empresa municipal. En aquest cas Aigües de Manresa. «No només fa la gestió bàsica d'un servei públic sinó que afronta nous reptes de desenvolupament». Durant la seva intervenció va assegurar que gràcies a l'evolució científica, tecnològica i de recerca, un equipament que es va concebre amb una missió determinada, el tractament d'aigües residuals, es converteix en una fàbrica de recursos. Ho va posar com a exemple del nou concepte d'economia circular, basada en el reaprofitament de matèries i, per tant, la reducció de residus.

A l'estudi hi participen 26 socis de 10 països, entre els quals Holanda, Regne Unit, Itàlia i Israel. En cadascun d'aquests països hi ha una planta pilot com la de la depuradora. La investigació a Manresa s'endú 600.000 euros dels 10 milions de la Unió Europea. 200.000 són d'Aigües de Manresa, que és qui ha fet la planta pilot i qui en fa el manteniment. La resta, 400.000 euros, la gestiona la Universitat Autònoma de Barcelona per contractar el personal que s'encarrega de la investigació.