Rosa Almirall fa quatre dècades que es dedica a la ginecologia i els darrers anys s'ha convertit en la impulsora de Trànsit, un servei que se centra en la promoció de l'atenció ginecològica a les persones transsexuals. Almirall ha impartit recentment una xerrada a Manresa davant de professionals de la salut per conscienciar-los sobre quines són les necessitats del col·lectiu.

Què han de saber els professionals de la sanitat per tractar correctament les persones transsexuals?

El que necessiten aquestes persones és saber com fer una acollida, respectar la identitat dels transsexuals i el nom amb el qual s'identifiquen. També, tenir uns mínims coneixements de tractament hormonal per poder fer una primera recomanació o tenir coneixements per orientar en el seguiment d'un tractament que ja estan fent i saber interpretar analítiques per saber-ne les dosis.

Els transsexuals encara tenen reticència a anar al ginecòleg?

La major part de transsexuals amb aparença d'home no hi van. En una sala d'espera, tenint com a nom Miquel i amb aparença masculina, si diu que vol una revisió ginecològica, es pot trobar llocs en què li diguin que no atenen homes i no saber per què va a fer-se una revisió. Per altra banda, hi ha transsexuals que s'han feminitzat que haurien d'anar al ginecòleg si tenen molèsties a la mama o si s'han fet una vaginoplàstia. Potser no tenen el nom canviat, i es diuen Miquel, tenen una aparença femenina i el ginecòleg es pot sentir incòmode i dir que no la vol atendre. Els transsexuals es poden trobar en situacions en què els professionals no actuen adequadament.

Aquesta realitat incòmoda per als transsexuals és més dura a la Catalunya Central, on hi ha molts pobles petits en què molta gent es coneix?

Hem atès més de mil persones de tot Catalunya. És cert que la visibilització social de les persones transsexuals en ciutats petites és més complicada que a Barcelona, on passen més desapercebuts. Però un cop s'han superat aquestes pors i el transsexual fa el pas de dir-ho obertament, la major part de les persones hi troben acceptació. Potser es troben en situacions complicades en l'entorn i amb mirades incòmodes al carrer, però no són la majoria. A priori, la idea que podem tenir és que la societat és molt transfòbica, i els pobles, encara més. Però en la realitat, pel que ens han anat explicant, en alguns municipis petits hi ha persones transsexuals que han tingut més bona acollida que una altra de Barcelona. Les experiències varien i depenen de l'entorn de cada un.

A part d'aquesta tasca de sensibilització i d'ajut, quines altres actuacions porta a terme Trànsit?

Una de molt important és la sensibilització a les escoles. Les famílies més obertes, i que tenen més coneixements sobre aquestes qüestions, detecten abans que hi ha una identitat que s'ha de respectar. Quan tenen quatre o cinc anys ho veuen i comencen a fer el pas de visibilitzar-ho socialment, i demanen a l'escola aquesta personeta amb el gènere en què se sent identificada. Per altra banda, nosaltres fem xerrades a personal docent de les escoles en què exposem les situacions que s'han d'evitar, la manera com s'ha de dir als companys i a la resta de pares perquè el procés d'integració sigui tan planer com sigui possible. Tenim molta relació amb activistes i associacions de transsexuals, i els acompanyem amb les seves reivindicacions.

En l'àmbit de la ginecologia, veu que encara hi ha profesionals amb prejudicis?

La ginecologia catalana està integrada per molts professionals, i segurament hi ha especialistes que no entenen que una de les tasques ha de ser l'acompanyament en els períodes de transició de les persones transsexuals. Però no estic gaire en contacte amb altres col·legues, i les xerrades i la feina que fem des de Trànsit van adreçades a persones que sí que estan conscienciades que és una qüestió en la qual s'ha d'incidir i oferir una bona atenció.