03 de juliol de 2017
03.07.2017

«Les escoles FEDAC tenen el repte de ser com un centre cívic a l'entorn on són»

El director de les 24 escoles conegudes com les Dominiques creu que el sistema educatiu actual no afavoreix la innovació

02.07.2017 | 23:59
Modest Jou creu que, sense les escoles, quan hi va haver el boom immigratori s´hauria produït un daltabaix

Modest Jou Noguera (Artesa de Segre, 1967) és mestre i llicenciat en Psicopedagogia. Viu a Barcelona i té darrere seu una llarga trajectòria professional en el món de l'ensenyament. Pare de l'Eulàlia i l'Arnau, va participar en la gestació de Fundació Educativa Dominiques Anunciata del pare Coll (FEDAC) quan la congregació religiosa va decidir traspassar la gestió de les seves escoles a una fundació civil. N'és el director des de la seva fundació, l'any 2009. La FEDAC aplega 11.000 alumnes, més d'un miler de professionals, prop de 7.000 famílies i 24 escoles. A les nostres comarques, n'hi ha a Manresa, Súria, Sant Vicenç de Castellet, Monistrol de Montserrat, Gironella i Prats de Lluçanès.


A Manresa, moltes persones saben què són les Dominiques. En canvi, els parles de la FEDAC i poques la coneixen. Per què es va canviar el nom? Per deslligar l'escola del tema religiós?
No. Tot i que ens ha ajudat a articular un missatge al voltant de per què ho hem fet. T'obliga a dir que abans era una congregació religiosa i ara és una fundació civil. De 24 escoles arreu de Catalunya, cap es deia igual. En unes tenia protagonisme l'Anunciata, en altres les Dominiques, en altres el pare Coll... L'acrònim FEDAC ens serveix per crear un fil conductor narratiu entre totes 24.

La fundació ha celebrat un congrés amb diverses sessions, una de les quals va tenir lloc a Manresa, per canviar el seu pla educatiu. Per què?
Per donar a c0nèixer que estem redactant un projecte educatiu modern, sistèmic i transformador de les escoles que dóna resposta a les necessitats de les famílies. I que no és uniformitzador, per això no hem fet només una sessió a Barcelona sinó que, allà on la FEDAC té presència, n'hem fet una. I la segona raó, per potenciar el sentiment de pertinença i comunitat de les 24 escoles.

Per on passa aquest pla?
Per la implementació i concreció en cadascuna de les escoles. Primer, hem fet una primera fase de diagnòstic, amb què vam veure que les escoles teníem unes necessitats i uns reptes, que són 24 i estan agrupats en quatre pilars. L'educació: la relació ensenyament-aprenentatge, el paper dels agents educatius... La comunitat: les escoles FEDAC tenen el repte de ser com un centre cívic a l'entorn on són. Han de dinamitzar, no només l'escola, sinó el barri. A Manresa, som a Valldaura i tenim la responsabilitat que l'escola serveixi de lloc per promocionar la cultura, estimular el talent dels joves... Un altre pilar és que aquesta comunitat està en un entorn que ens singularitza. I el quart, el caràcter. Tenim un caràcter religiós, però estem fent grans esforços per demostrar que té sentit, al segle XXI, i això ens obliga a crear una narrativa diferent.

Com s'apliquen aquests reptes a cada centre?
Hem fet una dinàmica a les escoles que es diu la Màquina de pensar, que és que famílies, alumnes i professors dediquin temps a pensar petites accions perquè el cercle millori. N'hem recollit més de 5.000 i ara veurem què és el que hi ha més en comú. Per exemple, una tendència en l'educació és que hem de fer robòtica, però l'hem de fer a les escoles no perquè sigui tendència, sinó perquè els professionals creuen que és un valor afegit per a l'educació dels fills. Si hi creuen, en farem.

El que es decideixi començarà a funcionar el curs vinent?
Sí, però els nostres professors són tan apassionats que n'hi ha que ja han començat a fer robòtica, escacs... Buscàvem un esport no competitiu, doncs bé, totes les escoles de Girona van demanar si podien començar a fer colpbol. N'hi ha que ja han tirat envans per fer codocència i ajuntar aules. N'hi ha que de l'assignatura de religió l'any que ve ja en diran tutopia.

Tutopia? Què és?
Que el nen surti del seu jo i, després, amb la lectura, ja sigui la Bíblia, l'Alcorà o el Talmud, faci un creixement personal perquè, al final, es faci una pregunta de sentit de la seva vida, amb una resposta íntima. Promocionar des de petit un creixement interior i un cultiu de la persona per dintre.

Caldran uns professors molt formats en la matèria?
En això treballem. Fem formacions i van agafant tècniques.

Com s'explica el replantejament generalitzat a les escoles del seu pla educatiu?
Té diversos factors. Han vingut donades diverses lleis i hi ha hagut un esgotament que ha portat l'escola pública i la privada a una necessitat de donar resposta a unes famílies que prenen consciència que l'educació no pot continuar per aquí, que hi ha qüestions que són més determinants que el títol. Hi han ajudat personatges com Xavier Melgalejo, que va fer el treball de presentar sistemes educatius d'arreu del món que funcionen més bé que el nostre, i l'escola Montserrat, dirigida per Montserrat del Pozo, que ha demostrat que a Catalunya es pot fer bona escola si tens bons líders. I, en la concertada, hi ha tingut a veure la seva reorganització perquè hi ha un canvi generacional. Les congregacions no tenen vocacions i es produeix un procés de secularització. Això ho ha remogut tot.

Al seu entendre, quin és el principal problema que tenen les escoles i l'educació?
L'estructura del sistema educatiu al nostre país. Hi ha un statu quo dels estaments que el gestionen que fa difícil donar suport a les iniciatives innovadores que tenen els educadors a les escoles. Qüestions pràctiques com ara el conveni de professors. Cal que es facin dos mesos de vacances a l'estiu? Podríem estructurar un sistema de vacances diferent?

Que tots els nanos vagin amb mòbil, ho troba bé o malament?
Nosaltres, les escoles les veiem com una part de la societat, no com una cosa a part. Sí que entenem que hi ha d'haver una edat més apropiada perquè l'alumne faci ús d'aquesta tecn0logia. El mòbil, l'integrem com una tecnologia més de l'alumne. Cada mestre té la llibertat d'utilitzar-lo pedagògicament com cregui oportú. Creiem que ha d'estar a l'escola perquè s'ha d'ensenyar a l'alumne quins són els mecanismes d'alineació consumista que funcionen a través del mòbil. Ha d'entendre que el mòbil és una eina que està al seu servei, no que ell estigui al servei del mòbil.

Que algunes famílies carreguen les escoles amb aspectes de l'educació que haurien d'assumir elles, és un tòpic o és cert?
Les famílies estan en una situació molt delicada. Els nuclis familiars cada vegada són més petits i la situació econòmica fa que això també es porti amb certa duresa. Podríem tenir una actitud queixosa, però estem al servei de les famílies i entenem que n'hi ha per a les quals l'escola és l'únic àmbit que tenen d'ajuda i de suport a la seva difícil situació.

La immigració també ha jugat un paper important a l'escola. A Manresa es parlava que hi havia escoles gueto...
No ens agraden les escoles gueto, siguin públiques o privades. Creiem que tota escola ha de tenir els millors recursos per donar resposta a les necessitats educatives. Evidentment, si una té un perfil d'alumnat que acaba d'arribar al nostre país, amb la qual cosa no té un domini de la llengua i les condicions econòmiques necessàries per tirar endavant, voldrà dir que necessita més recursos. A les nostres escoles vam donar resposta a la integració de moltes famílies immigrants, i Manresa n'és un exemple paradigmàtic. Amb el boom d'immigració que hi ha hagut al nostre país, si no hagués estat per les escoles, hauríem tingut un autèntic daltabaix

Quina seria per a vostè l'escola ideal d'aquí a 30 anys?
Una escola oberta, amb molt de vidre. Amb projectes educatius molt personalitzats, on l'alumne és molt protagonista del procés d'aprenentatge i hi ha professionals de l'educació que fan un paper d'acompanyament i de detecció de talent, i en un país on es creu que els mestres han de tenir un paper protagonista a la societat com ara el que tenen els metges.

Hi ha d'haver escola concertada? No haurien de ser totes públiques?
A mi m'agradaria que totes les escoles de Catalunya fossin públiques i de qualitat, però no estatals. Crec en el decret d'autonomia dels centres i crec que un dels pilars fonamentals perquè una escola funcioni és que cada escola tingui autonomia per desenvolupar els seus projectes i que hi hagi diversitat ideològica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2018/19