S'imaginen que decideixen fer l'heroic pas de deixar de fumar, s'apunten a una teràpia grupal i el primer dia els diuen que faran mindfulness i els fan tancar els ulls i els ensenyen a controlar la respiració? Doncs això és el que passa en alguns centres de la Fundació Althaia de Manresa, on des de fa dos anys s'aplica la tècnica de l'art de l'atenció conscient (també anomenat mindfulness) en els programes de deshabituació tabàquica. Althaia és pionera en la utilització d'aquest mètode en els programes per deixar el tabac, ja que si bé l'aplicació del mindfulness està força estesa en les teràpies per tractar les addiccions a altres substàncies (com l'alcohol o la cocaïna) o abordar trastorns (d'angoixa, depressió, etc.), és una tècnica poc o gens utilitzada en la deshabituació del tabac.
Des de fa dos anys, la Unitat de Tabaquisme d'Althaia, liderada per la psicòloga Antònia Raich, aplica l'art de l'atenció plena als programes per deixar el tabac, i també des de fa dos anys el psicòleg Xavier Ceballos recull dades per publicar la seva tesi doctoral. Si res no canvia, l'estudi de Ceballos demostrarà la incontestable efectivitat del mindfulness per dir adéu a la nicotina.
Fumador més oposat que l'alcohòlic
Una de les curiositats de l'ús del darrerament tan venerat mindfulness en la deshabituació tabàquica és que als fumadors, a diferència de persones amb altres addiccions, els sol costar més acceptar que han de fer mindfulness. Antònia Raich explica que això passa perquè «els fumadors no solen tenir la consciència que l'addicció al tabac és un problema important, en canvi les persones addictes a l'alcohol o a la cocaïna, per exemple, ho tenen més assumit». Per aquest motiu, als fumadors «els costa més fer un aprenentatge i seguir una disciplina com la que requereix el mindfulness».
Sortosament, els dubtes i els recels dels pacients més escèptics respecte al mindfulness solen desaparèixer en la primera sessió. Xavier Ceballos destaca que «després de la primera pràctica ja s'adonen que hi ha beneficis. El primer dia treballem la respiració i, només controlant-la i oxigenant millor la sang, s'alenteixen els batecs del cor i hi ha canvis fisiològics. La gent nota una conseqüència d'allò, i malgrat que la finalitat no és la relaxació, veuen que es troben millor. Per tant, després de la primera pràctica ja hi ha una satisfacció», declara Ceballos.
D'un repte a una descoberta
La importància del mindfulness no rau tant en les pràctiques, sinó en el canvi complet de l'enfocament de la teràpia. Raich relata que «molts dels pacients que tenim encaren el fet de deixar de fumar com un repte majúscul. Ho han intentat diverses vegades, molts cops arriben empesos per la família o el metge i tenen la sensació de desesperança. Abans de començar habitualment ja diuen 'jo amb això no puc'». El mindfulness vol canviar aquesta visió. Aporta una filosofia contraposada en la manera d'afrontar el tractament. «No ha de ser una lluita», detalla Raich, «perquè una lluita sempre porta un desgast i una pressió que va en contra teu. Ha de ser una descoberta: hem de dir 'anem a veure què passa, com sóc jo i com afronto el fet de deixar de fumar'». Segons la psicòloga Antònia Raich, «el mindfulness t'ajuda a acceptar les coses tal com són i a afrontar-les com bonament es pugui. Aquest canvi de paradigma facilita l'èxit del tractament».
Tres fases
Però, a la pràctica, com funcionen els grups per deixar de fumar? Althaia té tres espais que acullen programes de deshabituació tabàquica: el Centre de Salut Mental d'Althaia (CSAM), el CAP Sant Andreu i el CAP de les Bases. Cada trimestre un grup nou format per una quinzena de persones arrenca el tractament, que dura aproximadament un any i un mes i que acaben finalitzant entre 8 i 10 persones. La resta ho deixa pel camí.
La teràpia es divideix en tres fases: la primera és intensiva, dura cinc setmanes i els pacients es troben cada setmana. En aquesta etapa es realitza el treball de canvi d'hàbits, s'introdueix el mindfulness i es fa tota la preparació per deixar de fumar. Durant la cinquena setmana hi ha el dia D: els assistents deixen de fumar.
La segona fase arrenca a la sisena setmana, just després que els pacients hagin deixat de fumar. En aquesta etapa les sessions ja no són setmanals, sinó quinzenals. Es treballa la síndrome d'abstinència i l'adaptació a les primeres setmanes sense tabac.
La tercera etapa s'inicia a partir del tercer mes, quan ja només es fa una sessió mensual. Serveix per tractar la prevenció de recaigudes. La teràpia s'acaba quan els pacients fa un any que han deixat de fumar.
Deures a casa
En les sessions per deixar de fumar els pacients estan asseguts en cadires en una sala. La teràpia ofereix psicoeducació, en la qual Raich detalla que «la persona comprèn molt bé el que és una addicció al tabac», es treballa el canvi d'hàbits i de rutines, «intentem trencar els estímuls condicionants que té associats amb el fumar»; i també es treballa la motivació i la prevenció de recaigudes. Després de les sessions, que duren una hora i quart, els pacients s'enduen feina a casa. Tal com relata Xavier Ceballos, per exemple, quan encara estan en la primera fase han d'anotar en un full de registres el nombre de cigarretes que fumen i l'hora que ho fan, «això ja els espanta i normalment fan una reducció», comenta Ceballos.
La pràctica del mindfulness se sol introduir a l'última part de cada sessió. Xavier Ceballos explica que els pacients estan asseguts a les cadires i el que s'intenta és aplicar exercicis que ja funcionen en la deshabituació d'altres addiccions. A casa, els pacients també han de practicar els exercicis de mindfulness apresos almenys entre quinze i vint minuts cada dia.
