A banda de l’allau de necessitats que la crisi ha bolcat sobre els serveis socials municipals, el segon fet més rellevant de la memòria d’activitat és la dràstica reducció del temps mitjà d’espera entre la petició d’ajut i la primera visita.

Els canvis introduïts han fet caure el temps mitjà d’espera dels 31 dies del 2015 (el 2014 eren 28; el 2013, 21; el 2012, 19) a 3 dies el 2016. De fet, en les memòries anteriors es comptava per setmanes i no per dies.

El gener de l’any passat es van estrenar canvis en el sistema de primera acollida per reduir el temps d’espera de la primera atenció i fer un triatge ràpid de les necessitats socials per agilitar la resposta a donar.

Si fins aquell moment els casos urgents s’atenien al moment i per a la resta es programava una visita, a partir del gener del 2016 les urgències es continuaven atenent al moment, però es realitza un triatge per garantir que s’atenguin primer els casos més delicats que entrin dintre de l’àmbit de competència dels serveis socials municipals.

El triatge es realitza mitjançant entrevistes pautades i suficientment llargues per poder fer una primera valoració ja sigui presencialment o per telèfon.

El sistema antic de donar hores donava com a resultat que en els casos no urgents l’espera depenia del volum de persones que ho haguessin demanat abans. El que s’ha articulat és un sistema que permet als professionals de Serveis Socials agilitar la resposta, sigui de tràmit o de seguiment social.

Montse Bonvehí, treballadora social de la Unitat d’Acollida, explica que en 3 dies es pot tenir un primer contacte i determinar d’una forma més afinada el nivell d’urgència o no de la situació. Josefina Ramírez, cap de secció de Serveis Socials, afegeix que d’aquesta forma se soluciona el problema que plantejava no ser capaços de detectar el nivell d’immediatesa de l’atenció requerida pel fet que hi ha usuaris amb dificultats per traslladar aquesta informació d’una forma precisa o perquè la percepció de la urgència pot ser subjectiva per a qui la demana, però ha de poder ser objectivable per a l’Administració.

També permet resoldre dubtes d’usuaris d’una forma més àgil i que no s’hagin d’esperar tant per adreçar-los a un altre recurs o per resoldre un dubte.

130 usuaris del menjador social

La resta d’indicadors presenten uns valors que, comparant-los amb les dades de memòries anteriors, no presenten grans diferències.

Per exemple, la memòria registra 130 usuaris del menjador social municipal, igual que el 2015.

Pel que fa als infants atesos en centres oberts, també van ser 130, set mes que l’any anterior. El percentatge del pes dels serveis socials en el pressupost de l’Ajuntament de Manresa es manté a l’entorn del 7%, i la cobertura de la població, a l’entorn del 18%, un percentatge molt significatiu i que suposa dedicar recursos dels serveis socials municipals a gairebé un de cada cinc habitants de la ciutat.

El nombre de beneficiaris de Renda Mínima d’Inserció (RMI) per cada mil habitants és de 48, dos menys que l’any anterior.

Pel que fa al nombre d’habitants per treballador social se situa a l’entorn dels cinc mil, una xifra que pot ser asfixiant si les necessitats són moltes, de la mateixa forma que podria ser atesa sense problemes si la situació no fos tan complicada. Les persones amb teleassistència segueixen sobre les 1.600.