L'anàlisi de la relació de les medalles de la ciutat concedides per l'Ajuntament de Manresa des del 1976 fins a l'actualitat posa de manifest un enorme desequilibri en el reconeixement de mèrits entre dones i homes, absolutament decantat cap a aquests darrers.
Des del 1976 -que és quan comença la relació de medalles de la ciutat dins de l'apartat d'honors i distincions de la web municipal- se n'han concedit 89, de les quals 23 a entitats o organitzacions, 59 a homes i 7 a dones. El nombre d'homes amb medalla és de 56 -entre Manel i Albert Estiarte sumen 5 en diferents categories- i el de dones és de 6, perquè Loles Vives en va rebre dues.
En democràcia, pitjor
Si la cerca se circumscriu al període democràtic, el desequilibri encara s'accentua més, amb 3 medalles concedides a dones i 52 a homes.
El 1976, abans del primer consistori democràtic, es van concedir 11 medalles, 7 a homes i 4 a dones.
Posteriorment la balança encara es va decantar més cap a la banda dels homes, i fins a l'actualitat només s'han sumat a la llista 3 medalles més per a dones i 52 per a homes.
La darrera medalla de la ciutat atorgada a una dona va ser fa 30 anys, el 1997.
Totes les mereixedores d'aquesta distinció han estat esportistes menys una: Antònia Besora Soler, el 1992.
Amb els homes hi ha més varietat i s'hi compten activistes socials i culturals, sindicalistes, polítics, cineastes, artistes, metges, músics, erudits, entre d'altres, a més d'esportistes i persones que han destacat per la seva contribució a l'esport.
