Davant la mort d'un ésser estimat, els adults tenen la capacitat de buscar recursos que els ajudin a afrontar el dolor, i s'adrecen, per exemple, al Servei d'Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central, on s'organitzen sessions grupals al Centre Hospitalari de Manresa, on té la seva seu.

En canvi, els infants i adolescents no només no disposen d'aquest recurs, sinó que moltes vegades són allunyats de la mort per part dels adults. «Els volem estalviar el trasbals i, en canvi, els convertim en analfabets davant la mort», assegura Carles Perarnau, terapeuta del Servei de Dol. Perarnau vol posar punt final a aquesta mancança i ha decidit començar a fer les primeres passes per crear uns grups de dol adreçats a infants i adolescents.

La intenció del terapeuta és crear dos grups de dol amb un funcionament semblant al del dels adults. Un anirà adreçat a infants d'edats compreses entre els 5 i els 9 anys, i un segon, a nens i joves d'entre 10 i 17 anys.

Calen recursos

Per engegar aquests grups, i sobretot per garantir-ne la continuïtat, l'associació necessita «recursos». Perarnau explica que «a hores d'ara els grups ja podrien començar, ja que els gestionaré jo, i no em sap greu ampliar les meves hores de voluntariat, però necessitem una base que n'asseguri la continuïtat. Això no pot néixer com un bolet».

Els grups de dol adreçats a infants són una experiència pràcticament pionera a Catalunya, on a Carles Perarnau només li consta que s'estan duent a terme unes sessions similars a Lleida.

La necessitat que els infants i joves que viuen una mort propera tinguessin també un espai on abordar el dol ja va ser detectada fa molt de temps per Carles Perarnau. Ara, explica, s'ha decidit a unir forces fer-ho possible després que aquesta primavera passada dues nenes morissin a Manresa i Perarnau conduís sessions adreçades a companys de les nenes, pares, mares i mestres.

Per què ara

El terapeuta explica que és fonamental tractar amb infants i joves la mort d'una persona propera perquè «les dades ens diuen que mentre el 95 % dels afectats resoldrà bé la situació, el 5 % d'infants i joves amb molta vulnerabilitat i sensibiltat no ho resoldrà bé, i pot comportar tenir problemes en l'adolescència i l'edat adulta».

Des de fa 10 anys ençà, els adults han intentat abordar el tema de la mort i explicar-la als infants. És molt significatiu, tal com remarca Carles Perarnau, «la quantitat bestial de contes que han sorgit per explicar la mort als nens». Perarnau celebra aquest fet, però assegura que «aquests contes acaben resultant més útils per als adults, que troben una eina per explicar la mort, que per als nens mateixos. Per tant, seguim tenint un gran tabú enfront de la mort en el món de la infantesa».

Segons el terapeuta, «seguim veient que vivim d'uns mites com són 'els nens s'adapten a tot', 'millor que no n'hi parlem que no serà bo', etc. Això provoca que els infants després puguin, fins i tot, patir molt més».

Convidar el nen al tanatori

Una bona situació per començar a trencar motlles i deixar d'arraconar els infants davant la mort seria, per exemple, demanar al fill si vol anar al tanatori amb els pares, en comptes d'aïllar-lo i decidir per ell que el millor és que no hi vagi. Carles Perarnau ho exemplifica: «quan diem al nen 'ara et portem a casa la tieta que nosaltres hem d'anar al tanatori', ell entén que com que no li deixen participar d'allò, vol dir que no està preparat per anar-hi. I la seva imaginació pot ser molt més traumàtica que no pas el fet de dir-li 'els pares volen acompanyar uns amics perquè se'ls ha mort el pare. Vols venir amb nosaltres per donar-los suport?'».

Aquest seria, segons Carles Perarnau, un acte «totalment pedagògic, seria una manera d'afrontar una cosa que tard o d'hora haurà de viure. Però habitualment això no es fa, s'allunya els nens de la mort». Amb aquestes actituds «desafavorim els nens davant de l'experiència que tard o d'hora hauran de viure».

La idea del psicòleg manresà és que els dos futurs grups de dol per a infants i adolescents engeguin entre la propera tardor i hivern: «com a màxim els voldríem arrencar el gener», explica Perarnau. En cada grup hi haurà un mínim de 3 persones i un màxim de 8, i preveu que les sessions se celebrin cada quinze dies. A hores d'ara ja hi ha persones interessades a assistir als grups.

Teatre per parlar de la mort

El grup dels més petits acollirà infants d'entre 5 i 9 anys (tot i que, segons Perarnau, les franges són molt flexibles) i treballarà el dol a partir de dinàmiques relacionades amb la comprensió de la mort, per mitjà de contes, escenificacions teatrals, dibuixos o músiques, «elements que ajudin els nens a entrar i tocar el tema», detalla Carles Perarnau.

El segon grup, amb nois i noies d'entre 10 i 17 anys, se seguirà utilitzant una dinàmica semblant a la del grup de petits, però, tal com ha avançat el terapeuta, «s'engrandirà l'espai de reflexió, d'expressió de sentiments, amb moltes coses en comú amb els grups de dol d'adults» que ja funcionen des de fa temps d'una forma regular a la capital del Bages.