Una barreja de pols i de fang sec envernissa el rètol i el tendal de la llibreria Bonavista de Manresa. Des de fa uns dos mesos que aquest quiosc viu pràcticament envoltat per les obres que s'estan fent en aquest punt neuràlgic de la circulació de la capital del Bages i que acabaran amb la construcció d'una rotonda. Però encara queden mesos abans no s'enllesteixin definitivament tots els treballs a la zona. «No podem fer miracles ni manifestacions. És el que toca, no puc dir a l'alcalde que deixin de construir perquè afecta el meu negoci. Però espero que les obres s'acabin com abans, millor», desitja el propietari de l'establiment, Josep Maria Creus.

La salut de la llibreria és delicada. «Hem notat un canvi des que van començar les obres. Estem perdent molts clients, tenim el 60% menys de vendes. Ha sigut molt fotut. No esperàvem que l'impacte fos tan gran». I és que des de l'abril, quan es va enderrocar un habitatge que estava al costat del quiosc i que era necessari per poder tirar endavant el projecte previst de la Bonavista, que l'establiment conviu dia sí i dia també amb el soroll i la pols. «Des de Setmana Santa que tenim el xou muntat i la gent no ve», es queixa.

Després de 20 anys dirigint el quiosc, Creus assegura que és el moment més complicat pel qual passa el seu negoci. «Hi ha hagut anys millors i pitjors, sempre hem lluitat per tirar-ho endavant, però això és una bona hòstia». El propietari destaca que sort en tenen, de la clientela del barri. «Continuen venint, malgrat tot».

Els problemes que té la llibreria són que accedir-hi es fa difícil i que és poc visible perquè està envoltada d'obres. Per solucionar-ho, l'Ajuntament de Manresa va col·locar un rètol enganxat en una de les tanques que assenyala la direcció que porta els vianants al quiosc. Però per arribar-hi, els clients han de caminar per una vorera estreta, de terreny irregular, amb forats i una planxa de fer-ro al terra. «Cada dia la vorera l'han estret més i hi passes just. A la gent gran que va amb bastó i té més de 80 anys els fa por venir perquè pensen que podem caure. I és normal que pensin així».La 'Sagrada Família' manresana

Segons Creus, una part de la seva clientela era la gent que aturava el vehicle davant de la llibreria i baixaven ràpidament a comprar el diari. Ara no poden fer l' aturada a boxes.

Els que també té molts inconvenients són els distribuïdors, que han de deixar el camió o la furgoneta a la cantonada del Clarel, al carrer Bisbe Comes, per poder descarregar. «De vegades tenen problemes amb els autobusos, però s'han d'espavilar».

I és que «Manresa està potes enlaire». Així ho fa saber un home d'edat avançada que és un client habitual de la llibreria mentre contempla durant uns quants segons, abans d'anar a buscar el diari, el descampat de davant el quiosc. La zona és plena de tubs, maons i muntanyes de terra. També hi ha aparcades excavadores i piconadores. «Les obres de la Bonavista són la Sagrada Família manresana». I afegeix, un pèl empipat, «les obres les paga el poble i l'Ajuntament és la millor indústria de Manresa. És ideal per fer diners». Creus s'afanya a intervenir, tot rient, «ara no espatllis l'article, que estàvem parlant de temes seriosos».

Les obres a la Bonavista queden aparcades i el gihadisme i els atemptats a Barcelona i Cambrils segueixen sent el tema del dia i centren qualsevol tertúlia per improvisada que sigui. «Tinc el cap gros però no entenc com hi ha gent que es dedica a matar persones, és una aberració», diu l'home. Creus assenteix.

La conversa fa un tomb cap a la història política de Manresa de les darreres dècades. I l'home hi té molt a dir. «El millor alcalde que he vist a la ciutat ha sigut Joan Cornet i Prat, i que consti que no sóc socialista, no ho sóc, que quedi clar». Cornet i Prat va ser escollit batlle de la ciutat el 1979, càr-rec que va ocupar fins al 1987. Prossegueix i afirma: «Abans els polítics servien el poble i ara serveixen les seves butxaques». Creus intenta combatre la desafecció d'aquest manresà apel·lant a la democràcia. «Els temps han canviat i la política és diferent, però no tots pensen en guanyar molts diners, hem de creure en la democràcia».