«Uns 50 professionals del SEM que van ser a l'atemptat han rebut atenció psicològica»

Davant d'una gran emergència com la de l'atemptat a Barcelona, quina va ser la seva funció en el moment dels fets?

Van ser-ne dues. D'una banda, rebre tota la informació que feia referència al SEM i traslladar-la a la central del Cecat, on em vaig desplaçar físicament i on hi havia tots els responsables de les altres institucions que participaven en emergències. L'altra funció era, a partir d'aquesta mateixa informació, prendre decisions macro en l'àmbit del dispositiu sanitari.

Va ser la primera gran emergència que ha hagut de gestionar?

En la meva trajectòria, he afrontat diversos accidents amb múltiples víctimes, tot i que, per sort, evidentment, mai cap atemptat terrorista. Però sí que és la primera gran emergència que he gestionat des que vaig assumir el càrrec de director general del SEM.

I com valora el resultat?

Per un cantó, trist d'haver de comunicar que estàs satisfet de la feina feta. Perquè estàs parlant d'una tragèdia. Dit això, estem molt orgullosos de la feina que es va fer. Perquè, tant en àmbit català com internacional, estem rebent missatges de reconeixement per la feina que es va dur a terme des del punt de vista assistencial.

Situem-nos, doncs, en el 17 d'agost, poc abans de les 5 de la tarda, quan reben la informació d'un atropellament múltiple a la Rambla. Quina va ser la primera reacció del SEM?

El primer flaix ja indicava que probablement era un atemptat terrorista. En aquell moment, érem a les instal·lacions del SEM, en una reunió ordinària del comitè de direcció. Ja al minut zero, vaig donar instruccions internes i vam posar en marxa el protocol d'emergències. Vaig enviar el director d'operacions in situ, perquè era a Barcelona mateix, i jo em vaig desplaçar al Cecat.

Es va activar personal del SEM que estava de vacances?

Es van activar els recursos que estaven treballant de guàrdia en aquell moment a Barcelona. Van participar-hi una cinquntena d'ambulàncies i 112 professionals vestits de groc, entre metges, infermers i tècnics sanitaris. De forma paral·lela, alguns professionals que estaven de vacances ens van trucar, per oferir-se a treballar. Una vintena llarga. En un primer moment, els vam dir que no feien falta però que estiguessin en prealerta. Després, els vam enviar de suport als hospitals, per fer el control dels ferits que hi arribaven.

Quinze dels ferits per l'atemptat es trobaven en estat crític. Des de llavors, una dona ha mort, però tota la resta ha millorat la seva situació. La primera assistència que van rebre del SEM va ser fonamental per evitar que la xifra de morts creixés?

Sí, va ser clau. Quan diem que estem orgullosos de la feina, no ens referim només a la rapidesa d'actuació (ja que això és relatiu), sinó sobretot saber què s'ha de fer quan ets al lloc. Durant les 48 hores posteriors a l'atemptat, la mortalitat va ser zero, cosa que indica que es va fer una bona feina: es van diagnosticar de manera rapidíssima totes les lesions que significaven un perill per a la vida. Traumatismes toràcics greus que podien provocar una mort per asfíxia, hemorràgies cerebrals que podien causar una mort neurològica, grans fractures amb pèrdua de sang... En aquests primers moments, es va fer un diagnòstic acurat de la situació i una estabilització molt ben efectuada als pacients. El fet que la mortalitat fos zero durant els dos dies posteriors és gràcies a aquesta primera actuació del SEM i, després, òbviament, als hospitals.

Una altra decisió a prendre al mateix lloc era triar l'hospital més convenient per a cada ferit?

Exacte. Durant els dies següents, no es va haver de fer cap trasllat secundari, d'un hospital a l'altre. Això vol dir que no es va fer cap derivació incorrecta inicial. Per tant, tenim dos resultats zero: el de morts al cap de 48 hores i el de trasllats secundaris.

El personal del SEM que va anar a la Rambla havia participat anteriorment en simulacres d'atemptats similars?

Sí. És un dels altres punts clau. Davant d'una situació d'emergència, si no tens entrenades i automatitzades les accions, és impossible fer-ho bé. Perquè l'escenari de terror pot arribar a col·lapsar un professional si ha de començar a pensar què ha de fer. Nosaltres, a la vida normal, en un moment d'estrès, podem perdre els nervis i no saber com actuar. Si això no ho automatitzem, és impossible. I la millor manera de fer-ho és entrenar-se amb simulacres, per interioritzar tots els protocols a fer. Perquè, a l'hora de la veritat, només calgui aplicar les actuacions amb rapidesa. El fet que tot aquest esforç dels mesos anteriors s'hagi pogut reflectir en un cas real, amb èxit, ha estat un augment de l'autoestima dels professionals.

Posteriorment, els professionals del SEM que van treballar en l'atemptat han hagut de rebre atenció psicològica?

Sí, és molt important. Quan has acabat la feina i abaixes la guàrdia, un escenari com aquest et sobrepassa els sentiments. Gairebé 50 professionals van acceptar rebre atenció psicològica, per tota la barbàrie que havien vist i viscut. Són moments d'un dramatisme important: veure víctimes, famílies que cridaven perquè se separaven (ja que anaven a hospitals diferents)... Per sort, tenim l'equip de psicòlegs del SEM, al qual hem de donar les gràcies, perquè la salut mental forma part de la salut.

Els Mossos han rebut felicitacions per la informació que donaven per les xarxes sobre tot l'atemptat, però Emergències també ha rebut reconeixements per la informació actualitzada que anava donant dels ferits.

Sí, nosaltres, des de la central, el que fèiem era beneir el que penjàvem a les xarxes. Totes les informacions que donàvem eren madures i contrastades. Es van viure moments de tensió perquè, per Internet, hi havia un volum d'informacions molt gran, però moltes no eren prou acurades.

Fa deu anys, posem per cas, el mateix tipus d'atemptat s'hauria gestionat igual?

No. No pas per falta de professionalitat, sinó perquè no hi havia tants protocols. I no hi havia tanta implicació i complicitat entre el SEM i els hospitals. Fa deu anys, hi havia un nivell professional òptim. Però, els darrers anys, s'ha treballat molt el tema logístic, les xarxes i les tecnologies de la comunicació. No només en l'àmbit sanitari, sinó de Protecció Civil i d'altres serveis. És un treball de pluja fina i ara està molt bé que l'autoestima ens pugi i que aquests dies haguem rebut elogis. Però hem de pensar que no tot està fet i que encara queda molt per caminar.

Malgrat el bon balanç, doncs, s'haurien pogut millorar encara més aspectes del dispositiu?

Segur que sí. La setmana que ve, ho analitzarem als brífings i a les reunions oficials. Revisarem cas per cas, per si cal fer autocrítica en l'assistència o el trasllat d'algun pacient en concret. No hi ha res important que vagi funcionar malament, però segur que hi van haver coses que veurem que podríem haver fet millor. Tenim l'obligació moral de fer-ho.

Creu que la feina del SEM a l'atemptat de Barcelona serà un exemple que s'estudiarà a partir d'ara en totes les formacions?

Serà una cita obligada de tots els màsters en emergències. Sempre s'expliquen accidents amb múltiples víctimes, però, evidentment, l'exemple de Barcelona i Cambrils serà cita obligada per a qualsevol metge, infermer o tècnic que faci un màster. Perquè hi ha un abans i un després. Aquests dies ens estan trucant professionals de sistemes d'emergències de tot Europa. Hem rebut trucades dels Estats Units, de França... primer per donar-nos suport humà i, després, per instar-nos a establir un contacte durant les properes setmanes des del punt de vista acadèmic. Perquè ha estat una assistència sanitària que, en general, ha causat impacte en els nostres companys d'Europa. És un orgull ser considerats com a partners oficials d'informació acadèmica. I és un orgull dirigir tot aquest equip de persones.