n el capítol de la setmana passada vam explicar que la industrialització i les seves conseqüències van comportar uns grans canvis en l'estructura social de la ciutat. La nova jerarquia social estava encapçalada per la burgesia industrial i comercial, que controlava el poder econòmic, polític i social.

En un segon nivell, trobaríem una sèrie de famílies en què el cap de casa tenia una activitat típica i representativa d'una ciutat que exercia el poder de capitalitat intercomarcalitat i que necessitava una sèrie de professionals especialitzats i moltes vegades relacionats amb els òrgans del poder.

Les forces vives de la ciutat

Trobem jutges, notaris, càrrecs militars de la caserna del Carme (generalment, funcionaris castellanoparlants enviats per l'estat a la ciutat que hi residien un període fins que es podien promocionar i anar a una destinació més bona). Com a forces vives de la ciutat, gaudien d'un reconeixement social i ocupaven un lloc preeminent en processons, desfilades i altres activitats oficials.

Així, per exemple, a la processó que van instaurar les monges Reparadores a principi de maig en honor a Maria Reparadora des del 1900 portava el pendó principal el tinent coronel o comandant del batalló de Mèrida o de Reus de la caserna del Carme i, a partir del 1913, el pendonista va passar a ser un prohom de la ciutat.

Així mateix, quedarien inclosos en aquest grup advocats, procuradors i altres professions liberals, com metges, veterinaris, farmacèutics, arquitectes, etc., que també gaudien d'un cert prestigi social, i moltes vegades els trobem en la constitució de les entitats que es van crear a l'època de les Bases, com l'Orfeó Manresà, el Centre Excursionista de la comarca del Bages i l'Esbart Manresà de Dansaires, entre d'altres.

Els seus despatxos professionals s'ubicaven als carrers centrals de la ciutat històrica, com Sobrerroca, Sant Miquel, Bastardes, Piques i Born, si bé a l'inici del segle XX ja es van anar obrint consultes als nous espais de l'eixample, com les muralles de Sant Domènec i de Sant Francesc, carretera de Cardona i Pas de Cardona.

Artesans i comerciants

En una jerarquia inferior, hi ha la família artesana i el petit comerciant. En els dos casos es tracta d'unitats familiars que acostumaven a ser a la vegada unitats laborals, ja que tota la família participava d'una manera directa o indirecta en el taller o en la botiga.

La dona del cap de casa es dedicava a «sus labores», però, generalment, treballava a la botiga i rebia moltes vegades l'ajuda de les filles. Els fills estudiaven a la ciutat fins que arribaven a l'edat de treballar i anaven a aprendre l'ofici familiar en una altra botiga o taller. Era freqüent que hi hagués aprenents que visquessin a la casa a canvi d'adquirir uns coneixements; no cobraven cap salari, però eren vestits i alimentats per l'amo. La majoria d'aquests aprenents eren joves immigrants procedents de la Catalunya rural que havien arribat a Manresa buscant feina. Moltes vegades un artesà procedent d'un poble i que s'havia instal·lat a Manresa agafava nois del seu lloc d'origen.

Aquest tipus d'estructura era freqüent entre els oficis més tradicionals, com botiguers, sastres, barbers, fusters, basters, cerers, cistellers, etc.

Aprendre un ofici

Així mateix, en alguns casos, ens trobem aprenents procedents de Casa Caritat. Una bona part dels nens asilats aprenien un ofici «net» a casa d'un mestre artesà. Eren molts els nois que aprenien l'ofici de sastre, fuster, sabater, etc. La majoria eren alimentats i vestits per la persona que els donava feina (això volia dir que era una boca menys per alimentar i un cos menys per vestir per la casa) i, si rebien un sou, s'ingressava a les rendes de Casa Caritat.

També quedarien inclosos en aquest grup els petits tallers industrials del metall o els nombrosos tallers de cinteria que hi havia als pisos superiors o baixos de moltes cases de la ciutat.

Alguns membres de la petita burgesia i de l'artesanat van participar en els nous partits polítics federalistes, republicans socialistes o progressistes que es constituïen a Manresa, i alguns van entrar, fins i tot, al govern municipal.