Estan preparats i no esquiven el repte, sinó que el miren als ulls. Els mestres, professors i directors d'escoles i instituts de Manresa que aquest dilluns han encetat el curs han abordat (en més o menys mesura) la difícil qüestió de com tractaran davant els alumnes les possibles preguntes i inquietuds sorgides arran dels atemptats terroristes de l'agost passat a Barcelona i Cambrils. De sis escoles i instituts de la ciutat consultats, cinc han tractat el tema en reunions prèvies a l'inici de curs.
La majoria dels professionals docents preguntats també fan ressaltar que, malgrat aquesta petita preparació prèvia a l'inici de curs, la seva intenció «no és proposar el tema ni donar una excessiva importància als fets», sinó deixar que les qüestions relacionades amb els atacs del 17-A «sorgeixin de manera espontània a les aules» i, a partir d'aquí «reaccionar d'una manera o d'una altra, segons les inquietuds dels alumnes».
Jordi Vilaseca, director pedagògic de l'Escola Joviat, explica que «hi ha hagut una reflexió sobre els atemptats. N'hem parlat entre professors, i inclourem aquesta situació tan complexa en hores de tutoria». Per tant, Vilaseca preveu que les qüestions derivades dels atacs terroristes «sorgiran en el context dels tallers de consciència, en tutories i en el que nosaltres anomenem Bon dia, Joviat». En aquest sentit, el director pedagògic del centre, destaca que «no farem una activitat uniforme, sinó adequada a cada edat i grup».
La directora de l'escola Puigberenguer, Montse Cardellach, com Jordi Vilaseca, tampoc preveu que s'obviïn els atacs del 17-A a l'escola i assenyala que el centre «es planteja treballar un tema tan important com el dels atemptats perquè ens toquen de molt a prop i perquè és un fet que cal treballar per intentar, en la mesura que ens és possible i des de la nostra feina d'educadors, evitar actes com aquest en el futur».
Igualment, representants dels instituts Lacetània i Guillem Catà han explicat que tenen pensat oferir activitats en sessions de tutoria o en tallers que abordin els atemptats de Barcelona i Cambrils. Per una banda, Lídia Gálvez, secretària de direcció del Guillem Catà, ha explicat que «s'estan programant tallers i activitats per tractar el tema», i destaca que hi ha «més sensibilització, més que abans». I Francesc Delis, director del Lacetània, afirma que, «lògicament, el primer dia de curs estarà marcat per aquests fets, com creiem que ho estarà en altres centres». Delis argumenta que «és un tema molt important que afecta tota la societat i un centre educatiu no pot quedar fora d'aquesta preocupació».
Montse Martí, directora de l'escola Sant Ignasi, explica que els mestres s'han reunit «per tractar el tema», però que l'inici de curs no estarà marcat «de manera directa» pels atemptats perquè, tal com argumenta, «en el dia a dia de l'escola ja treballem el respecte, la tolerància, els valors i la no violència», i pel fet que els atacs, «van succeir fa un mes, no es viu amb la mateixa intensitat que si hagués passat amb el curs engegat». La directora afegeix que en parlaran amb l'alumnat «si veiem que és un tema latent», i deixa clar que l'escola «no defuig mai parlar un tema d'actualitat. Es tracta de donar eines per treballar l'esperit crític dels alumnes i fer-los pensar per ells mateixos».
De manera molt diferent ha contestat el director de l'escola La Font, Lluís Cano, que assenyala que el de l'escenari postatemptats «no és un tema que ens hagi preocupat en aquest inici de curs. No ha estat present en cap reunió d'equip docent». Malgrat això, Cano recorda que «la convivència i la pau són uns tema que des del departament ja se'ns demana de treballar» i que «l'escola la Font participa en el Dia de la Pau des de fa uns anys amb diferents actes»; i paral·lelament «tenim redactat el Projecte de Convivència i Familiarització, des d'on es desenvolupen un seguit d'activitats per treballar la cohesió social i la comunicació». Preguntat per aquesta qüestió, Cano assenyala que « cap administració s'ha posat en contacte amb nosaltres en referència a aquest tema».Un bon moment, les tutories
En quin context es parlarà dels atemptats a les aules? Doncs la majoria de directors de centres han contestat que possiblement es tractarà en tutories o en tallers. Jordi Vilaseca explica que, «quan surti el tema, recollirem la pulsió del grup, però no el proposarem perquè així s'emfatitzarien encara més les diferències».
Montse Cardellach també està convençuda que els fets del 17-A «sorgiran a les aules». Explica que malgrat que «amb els mestres encara hem de debatre com volem enfocar el tema, un projecte que pot ser un bon punt de sortida és l'anomenat el Lotus blanc, que se centra en la gestió de les emocions». Al Lacetània, Francesc Delis explica que el tema dels atemptats es tractarà «dins les sessions de tutoria»; i al Guillem Catà, Lídia Gálvez assenyala que possiblement les activitats s'encabiran també «en tutories».Un repunt de discriminació?
Amb quines eines poden prevenir els centres d'ensenyament un possible repunt de discriminació o xenofòbia cap als alumnes musulmans derivada dels atemptats? Totes els instituts i escoles preguntats han recordat que ja fa anys que tenen «normes de convivència» i, com en el cas de l'escola Sant Ignasi, «treballem la igualtat, la tolerància i el respecte». Montse Martí, directora de la Sant Ignasi, és del parer que «la solució no passa només per la detecció, sinó de prevenció de la societat en general, o de les institucions per tal que no es creïn escoles ni barris gueto». Així recorda que «sempre hem vist la immigració com una oportunitat d'enriquiment mutu, el que ens preocupa és la pobresa econòmica i cultural, que és el que ajuda a provocar el racisme i la discriminació social, que es tradueix en manca d'oportunitats i desigualtats socials».
Montse Cardellach, de l'escola Puigberenguer, assenyala que el centre «vol fer un treball de prevenció des d'una mirada positiva, fugint d'etiquetar i de culpabilitzar ningú, ni cap col·lectiu». En aquest sentit, afegeix que «és important donar seguretat als alumnes, perquè no es deixin influir per actituds i ideologies violentes».
Detectar radicalitzacions
Paral·lelament a aquest treball de prevenció de la xenofòbia a les aules, des del curs passat, el departament d'Interior insta els centres d'ensenyament a treballar per prevenir i detectar possibles processos de radicalització.
En aquest sentit, es va crear el pla Proderai. Sobre aquesta tasca que s'ha encomanat a la comunitat educativa, Jordi Vilaseca, de l'Escola Joviat, assenyala que «per la mateixa idiosincràsia de l'escola ja tenim un seguit d'eines per detectar canvis de conducta o hàbits en els alumnes, que poden ser indicatius de processos de radicalització».
