«Nosaltres tenim molt clar que fer un referèndum no és cap delicte. L'any 2003, el govern d'Aznar va penalitzar els referèndums, pensant en aquell moment en els bascos. Però l'any 2005 el govern de Zapatero ho va despenalitzar i, per tant, va canviar la normativa», explica Laura Vilagrà. Per aquest motiu, afegeix, «des d'aleshores, no és cap delicte fer un referèndum. Per tant, aquesta persecució no procedeix», diu.

La delegada de la Generalitat a la Catalunya Central té clar que l'estat espanyol «està seguint el guió que ja tenia escrit des de fa molt de temps. Evidentment, van en la línia d'intimidar i d'intentar fer por perquè hi hagi desercions», diu. Vilagrà afegeix que «el plantejament coercitiu que l'estat té a sobre de la taula és desproporcionat», i, per això, ella vol donar «un missatge de tranquil·litat i serenor» a la població: «No estem fent res delictiu. El que fem és donar veu al poble, i això mai no pot ser un delicte», assegura.

La delegada de la Generalitat considera que l'estat «hauria de fer una reflexió intel·ligent: veure que, malgrat totes les seves amenaces, hi ha molts ajuntaments i molts ciutadans que estan disposats a tirar endavant aquest repte. I que potser ho fem precisament per deixar enrere aquestes actituds, aquestes amenaces i aquestes intimidacions».