Fer petar la xerrada amb els amics, prendre l'aire, menjar-se un gelat o consultar el telèfon intel·ligent. Són les activitats més freqüents que els manresans fan des de principi d'estiu, de forma gratuïta, quan s'asseuen a les popularment conegudes com «cadires de la Rosita».
Les cadires formen part de la història de la ciutat. Van arribar a ser un punt de reunió entre amics molt important, sobretot els diumenges i, de mica en mica, van anar perdent requesta. Des que aquesta temporada l'Ajuntament va donar carta blanca per seure-hi gratuïtament, la cosa ha canviat.
Actualment, i segons va poder constatar aquest diari, en un dia de cada dia, al voltant de les 7 de la tarda, s'hi poden arribar a comptar més de 70 persones assegudes.
Aquesta dada demostra que les cadires del Passeig han incrementat notablement la seva afluència amb comparació dels darrers anys. En una tarda, poden arribar a seure-hi en algun moment centenars de persones diferents. Anys enrere, aquest nombre era molt inferior, en part a causa del fet que s'havia de pagar. Durant aquest estiu, estan recuperant el protagonisme que feia temps que havien perdut.
«És una bona opció d'oci, ara que fa bon temps. L'ambient és agradable», destaca una parella que hi descansa. «Et permet estar tranquil al centre i contemplar què hi passa», remarca un altre manresà que s'hi asseu.
La gratuïtat
La tradició de pagar per seure havia quedat estancada, les noves generacions s'hi negaven per «simplement poder seure al Passeig, tenint a la mateixa zona molts bars per prendre alguna cosa», puntualitza un jove. I és que molts només hi seien quan podien estalviar-se els 50 cèntims que costava. Si abans el perfil dels ciutadans que hi descansaven era molt concret, ara està canviant. Cada cop, més gent de totes les edats les identifica com una opció per invertir una tarda al Passeig.
Els perfils
Observant a banda i banda de les cadires, es distingeixen tres grups de persones que hi seuen en una tarda del dia a dia. En primer lloc, els grups de més de quatre persones, que majoritàriament estan en rotllana i fan petar la xerrada. Són fàcils de veure, ja que sempre col·loquen les cadires al seu gust, i modifiquen les dues files de cadires que hi ha a banda i banda de l'andana central del Passeig.
En segon lloc, els solitaris, aquells que s'hi asseuen per observar la gent que hi passa, per consultar el telèfon o per qualsevol altra qüestió. I per últim, els grups reduïts, d'entre dues i quatre persones. Poden ser parelles, amics o coneguts que, de la mateixa manera que els altres, gaudeixen de les cadires a la fresca.
La seva història
En els més de 100 anys d'història que fa que les cadires han estat operatives, se n'ha anat reduint el nombre progressivament. Van arribar a ser més de 1.000, de les quals només en quedava la meitat als 90. Actualment n'hi ha menys de 300 d'operatives. Per remuntar-nos a l'inici, cal anar a final del segle XIX. Amb el pas del temps, el preu per asseure-s'hi també va anar canviant. A l'inici del segle XX valia 2 rals; als anys 90, 15 pessetes els dies feiners i 25 els festius. Els darrers anys, valia 50 cèntims seure-hi.
El mes de gener passat va morir Rosa Cases Trellisó, coneguda popularment com la Rosita de les cadires. La seva darrera voluntat va ser cedir-les a la ciutat, i l'Ajuntament ha assumit la responsabilitatr de mantenir la tradició.
