L'empresa que té la distribució en exclusiva per tot l'estat del fàrmac veterinari anticonceptiu per coloms a base de nicarbazina, ZooEthics, ubicada a Òdena, considera que la postura de l'Ajuntament de Manresa en relació a aquest mètode de control de la població d'aquestes aus mostra una «absoluta ignorància».

L'Ajuntament, davant la demanda de ciutadans i entitats que substituís la captura de coloms amb gàbies-parany pel fàrmac anticonceptiu, va dir que estava obert a nous mètodes i va fer notar que tenia «constància de poblacions on ho han provat, que han informat de certes dificultats».

Una seria que han de menjar la dosi cada dia. Per ser efectiu, no poden deixar de menjar-ne més de dos dies. Òbviament no hi ha manera de garantir que els coloms cada dia mengin el pinso i per tant l'esterilitzant tingui efecte.

A més, les màquines d'alimentació automàtica no es poden posar a tot arreu (en un terrat sí, però difícilment a peu de carrer).

Així que es pot plantejar l'alimentació en determinats punts, però seria molt difícil a tota la ciutat. Aleshores, encara que s'evités el naixement de colons en una zona, en vindrien altres dels entorns propers que trobarien un espai lliure. Per ser efectiu el tractament hauria de ser arreu.

Si es fa només a pocs punts, el resultat podria ser molt limitat. Finalment, l'Ajuntament recordava que tant l'Institut Català d'Ornitologia com la Societat Espanyola d'Ornitologia posen en dubte el coneixement científic del principi actiu, la seva situació legal i l'afectació a l'ecosistema urbà i les seves espècies salvatges. I defensen limitar de forma natural o artificial els recursos alimentaris, els indrets de reproducció, els gran dormitoris dins d'edificis abandonats, i sensibilitzar i educar els ciutadans per evitar que s'alimentin aquests animals.

Per al manresà Josep Costa Fernández, biòleg, màster en consultoria ambiental i director tècnic de ZooEthics SL , aquestes afirmacions de l'Ajuntament es troben motivades per una «absoluta ignorància dels trets més bàsics de la utilització de la nicarbazina com a mètode de control de coloms i del funcionament de les poblacions urbanes de coloms».

Eficàcia i seguretat

Costa assegura que existeix una àmplia bibliografia internacional sobre la seva utilització i experiències molt properes on s'acredita la seva eficàcia i seguretat. «Aquesta bibliografia i experiències haurien de ser sobradament conegudes abans de poder fer qualsevol declaració i haurien de formar part de la formació de qualsevol tècnic dedicat al tema», afirma.

Pee a Costa, «aquesta ignorància no ha de ser motiu per què una capital com Manresa es quedi al marge de la gestió ètica i acord als nostres temps que altres ciutats importants del país i l'estat ja estan implantant».

Costa afirma que «ningú de l'Ajuntament de Manresa s'ha posat en contacte amb nosaltres per tal de conèixer com funciona el mètode o aclarir qualsevol dubte al respecte».

I que si ho haguessin fet s'haurien estalviat fer un seguit «d'afirmacions en contra del nostre mètode de control que són falses».

Per començart, el producte que utilitzen ni és un pinso ni està hormonat. En concret es tracta d'un medicament veterinari anticonceptiu registrat amb nicarbazina com a principi actiu. Aquesta molècula no és una hormona ni hi té res a veure ni químicament ni per acció fisiològica.Cap dubte legal

Com a medicament veterinari s'utilitza d'acord amb el marc legal establert i no hi ha cap dubte legal sobre la seva utilització com reiteradament ha establert l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris i «un tècnic municipal n'ha d'estar al corrent».

Com a medicament veterinari ha hagut de passar els pertinents tests regulats per la normativa europea i acreditar a través d'estudis independents, en poder de les autoritats sanitàries, la seva eficàcia i la seva inoqüitat per les persones, altres espècies i el medi ambient per tal d'obtenir la seva autorització.

Costa afegeix que hi ha una llarga trajectòria d'ús a Europa i als EEUU i la seva eficàcia i seguretat estan ben documentades internacionalment.

37 municipis

A hores d'ara s'utilitza en 37 municipis a tot l'Estat i «cap d'ells ha deixat d'utilitzar-lo des de que s'ha implantat, els primers fa 4 anys. Els resultats es troben en una mitjana de reducció del 20% en 1 any de tractament i el 70% en 4 anys». Assegura que «els únics problemes que hem trobat han estat la presència de gats que han espantat els coloms en alguns casos i una disminució del consum durant la època de sega dels camps de cereals degut a l'abundància d'aliment pels coloms en aquesta època».

Pel que fa la dosi en cal una de 8-10 grams per colom i dia i la seva distribució es pot fer manualment o bé amb màquines automàtiques localitzades a terrasses o bé a la via pública. Sense anar més lluny a Barcelona hi ha 44 punts de subministre a la via pública sense que haguem registrat cap problema d'incivisme, a Igualada 3, 1 a Sant Vicenç de Castellet, 2 a Puig-Reig i 2 a Ripoll, entre d'altres.

Els coloms d'una ciutat es distribueixen en colònies tancades i independents entre elles. Aquestes colònies tenen un radi de moviment d'uns 400 mts des del punt on es troben els nius. Això permet tractar punts de la ciutat amb èxit sense que es produeixi la migració de coloms des d'altres punts de la ciutat que omplin el buit deixat. Un biòleg que es dediqui a estudiar el comportament dels coloms urbans ho coneix perfectament.

En una població de coloms només es reprodueix un 20% dels individus, aquests són els dominants. La resta no es reprodueixen. Per tant només cal arribar a suprimir la reproducció d'aquest 20% per aconseguir resultats. Cal conèixer bé com funciona una població de coloms si es vol fer un control eficaç.

Costa argumenta que si es fan captures es capturarà els coloms joves, que no es reprodueixen, i «deixarem un buit de recursos (els que consumien els individus capturats) que serà aprofitat per la resta per reproduir-se millor. Per tant no aconseguirem efecte significatiu sobre la reducció de la població».

Un altre inconvenient és que els coloms tenen un alt número de cries per fer front a una elevada mortalitat. La espècie ha evolucionat per fer front a la mortalitat. Les captures el que tracten de fer és augmentar la mortalitat, però com hem dit els coloms han evolucionat expressament per fer-hi front. Es com voler buidar el mar a galledes.

Per contra, un cop els coloms estan fidelitzats al punt de distribució hi acudeixen puntualment cada dia. Tothom sap que els coloms són uns animals de costums excepcionals, d'aquí el poder-los criar en captivitat i fins i tot el desenvolupament d'un esport com la columbofília.

Els efectes de la nicarbazina són reversibles i desapareixen al cap de 7-10 dies sense ingesta. Això garanteix que si un colom deixa d'ingerir el fàrmac durant uns dies, contínua sense posar ous.

En quant a la nicarbacina no hi ha cap risc d'ingesta per aus de mida inferior als coloms com els pardals degut al calibre dels grans, el qual és massa gran perquè se'ls puguin empassar. De fet el sistema de farmacovigilància del producte (sistema que qualsevol medicament registrat a Europa ha de tenir per llei i que consisteix en un seguiment per part de les autoritats sanitàries de possibles reaccions adverses o efectes indesitjats) no ha registrat cap cas d'afectació a altres aus en tota Europa.

A més, la nicarbazina té una toxicitat igual a la del sucre.