Més de la meitat de les escoles públiques de Manresa són de màxima complexitat. En són 7 de 13, el 54%. Segons la regidora d'Ensenyament, Mercè Rosich, aquesta situació no és tant el resultat de l'alt nombre d'alumnes nouvinguts als centres, sinó del fet que la capital del Bages, recorda, és una de les ciutats de Catalunya amb més rendes mínimes d'inserció o PIRMI. És a dir, de la delicada situació econòmica de moltes famílies, «que han patit molt la crisi».

Com a dada, els darrers sis anys (del 2011 al 2016), aquestes PIRMI, que atorga l'Ajuntament a través dels Serveis Socials, no han baixat del miler i no han parat de pujar. De 1.048 el 2011 s'ha passat a 1.308 l'any passat.

Rosich comenta que, «històricament, des dels Serveis Socials, quan jo n'era regidora, ja havíem comentat que Manresa és una de les ciutats catalanes amb més PIRMI. Vol dir que són famílies pobres a nivell econòmic». Al seu entendre, per tant, la causa central «no és tant l'origen de la família, sinó la situació de pobresa» generada per la crisi i la manca de feina, que «també s'ha donat en la població autòctona i la nouvinguda que fa anys que viu a Manresa».

Recorda que «un dels valors que té la Generalitat per determinar que una escola té complexitat és la diversitat lingüística. Quan en una aula hi ha molts nens de diferents orígens, això comporta dificultats a nivell d'aprenentatge. I, l'altre, el nivell socioeconòmic de la família. Hi ha una coincidència de les escoles amb alta complexitat amb les que reben ajudes, ja siguin beques menjador, ajudes escolars o de qualsevol tipus i, socialment, són famílies que tenen PIRMI. Per tant, també hi ha aquesta coincidència».

Quant a la situació d'aquestes escoles en el mapa, fa notar que «la gent amb menys recursos potser ha optat per un tipus de pisos més barats, i això potser ha coincidit que molts estiguin al Centre Històric perquè els preus són baixos i són pisos més vells. Aquest fet fa que aquestes famílies portin els nens ens escoles determinades». Afegeix que, a més a més, «són escoles de matrícula viva. Vol dir que han guanyat places per a gent que ha anat arribant a la ciutat, tant pot ser que arribi el gener, el febrer o el novembre».

Recalca que l'Ajuntament sempre ha evitat dir quines són per no estigmatitzar-les i que són escoles amb «un bon nivell, però que necessiten una empenteta més».

En l'article en què Regió7 va informar sobre les 7 escoles de màxima complexitat de Manresa, hi constaven les que són perquè sortien en un document fet públic pel director general de Professorat i Personal de Centres Públics. Són: la Font, la Renaixença, Muntanya del Drac, Pare Algué, Sant Ignasi, Serra i Húnter i Valldaura. D'institut hi ha el Guillem Catà, 1 de 6.

El reforç docent i la possibilitat de baixar les ràtios són dues de les ajudes que ofereix la Generalitat a aquestes escoles. Rosich també cita que «els dóna una petita ajuda econòmica per a materials».

Les eines per compensar-ho

És suficient per al cas de Manresa? Rosich recorda que aquestes ajudes s'afegeixen a «moltes altres iniciatives que tenim a la ciutat». Cita el programa contra la pobresa infantil Invulnerables de La Caixa i la Fundació Rosa Oriol; l'espai per a infància i adolescència que acollirà Santa Clara, també gràcies a La Caixa; l'Associació Puntal, els programes d'acollida, l'increment de les ajudes de menjador i escolars, l'increment de les classes de reforç de català, les iniciatives de Creu Roja i Càritas, els ajuts perquè puguin fer esport. «S'intenta que els nens i nenes de les famílies que estan passant per uns moments laborals complicats no deixin de participar: anar a unes excursió, que tinguin material escolar...»