El cinquè pis ja està llogat, informa Joan Cirera, paleta de Prats de Lluçanès que, amb el seu fill Arnau, arquitecte tècnic, han acabat, després d'un any de feina, la reforma interior de la casa situada al número 9 del carrer de Sant Miquel de Manresa. Es tracta d'un edifici reformat a final del segle XIX per l'arquitecte modernista nascut a Manresa el 1863 Ignasi Oms i Ponsa. Els Infants, l'Escorxador, ca la Buresa, la casa Lluvià, La Florinda, l'Anònima, la torre Lluvià, la casa Devant, el claustre del convent de les caputxines i el Casino de Manresa són part del seu valuosíssim llegat a Manresa.
Cirera explica que, amb la rehabilitació de l'immoble, que és de la seva propietat, el que han volgut fer ha estat reivindicar la feina d'Oms i Ponsa. Ara toca la part de fora. Actualment n'estan rehabilitant la façana lateral i, quan tinguin els permisos, faran la principal. Lamenta la manca d'informació que hi ha sobre l'edifici, tot i formar part del catàleg de protecció del patrimoni manresà. De fet, no consta ni al llibre de referència sobre l'arquitecte de Raquel Lacuesta, editat amb motiu del centenari de la casa Lluvià, seu de la delegació al Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
No hi ha res fet en sèrie
El pis que Cirera comenta que està llogat i que «se'l disputaven» és el de dalt de tot, amb tres habitacions -té entre 75 i 80 m2-, un parell de cambres de bany i una terrassa dividida en tres nivells i amb unes vistes envejables. I amb ascensor, que no han oblidat d'instal·lar a la casa per dotar-la de totes les comoditats. «Hi vam voler apostar perquè, si no es feia d'aquesta manera, s'hauria anat degradant l'edifici». Els inconvenients? No té pàrquing. Els avantatges? És un lloc ideal per a qui apreciï viure en un pis «històric». I diferent, perquè pràcticament cada habitatge té una personalitat pròpia. No hi ha res fet en sèrie.
Mosaics hidràulics
Cirera, que ha cedit la gestió dels lloguers -del primer al quart pis hi ha dos habitatges de més de 50 i de 90 m2- a la Cambra de la Propietat, remarca que la voluntat a l'hora de fer la rehabilitació ha estat respectar els elements historicistes, com l'au fènix de la Renaixença que hi ha a la porta d'entrada des del carrer, que ha reproduït un ferrer tal com era; l'escut a les parets del passadís de l'entrada, i la pintura del sostre a la sala principal del primer pis. Els mosaics hidràulics s'han netejat, polit i rejuntat, se n'han conservat tots els que hi havia. Afirma que aquesta part no ha estat especialment complicada. «Si una cosa t'agrada, ho fas a gust». I ells ho han fet.
Malgrat l'esmentada manca d'informació, Cirera disposa d'un dibuix d'Ignasi Oms i Ponsa de quan s'havia de fer la rehabilitació per aixecar un cinquè pis a l'edifici, si bé no coincideix amb el que finalment es va executar. A damunt del dibuix hi posa «Plano de reforma de la fachada de la casa de D. Andrés Pons [el propietari aleshores]. Calle de San Miquel 9». A sota del plànol hi ha les signatures de l'arquitecte i de Domingo Cuatrecasas (que era un mestre d'obres i agrimensor, que té per ofici mesurar els terrenys) i la data: Manresa, 18 de febrer del 1894. El paleta posa en relleu que a sota dels balcons de cada planta hi ha un dibuix diferent i que al cinquè s'hi endevinen quatre bar-res i uns medallons amb la figura d'algun prohom. Per això, l'interès de poder-la rehabilitar.
