La dècada dels governs del PRI i el PAN, amb la suposada «guerra contra el narcotràfic», ha deixat més de 100.000 morts, més de 28.000 desaparicions i més de 280.000 casos de desplaçaments forçats. L'Observatori de Drets Humans dels Pobles (ODHP) ha nascut de manera oportuna enmig de totes aquestes fosques circumstàncies i ha de jugar un paper molt important en la lluita per posar fi a aquesta impunitat, contribuir a preservar els drets humans dels nostres pobles, col·laborar per mantenir la flama de l'esperança, la justícia i la perspectiva que, malgrat tot, un altre món és possible (sempre que aquest projecte pugui enfortir-se per aportar el seu gra de sorra).

Tot seguit, incloc tres cites de dos integrants de l'ODHP que exemplifiquen la necessària existència d'aquest organisme.

«Des del principi dels anys vuitanta, a Mèxic vivim una veritable guerra de l'aparell de l'Estat contra els pobles i els sectors populars de Mèxic. Partint d'aquesta apreciació, és com podem entendre la brutalitat dels atacs que els governants estatals i federals han estat cometent en contra de les i els mexicans. No és que algun funcionari per equivocació hagi comès crims tan cruels i inhumans com els patits en diferents regions del nostre país, no, ni és apatia o incapacitat governamental. Tot forma part d'una política d'Estat, amb la intenció d'atemorir, paralitzar la societat per mantenir el control i evitar l'organització i la mobilització dels sectors empobrits del nostre país». (Samuel Hernández Morales, conseller general del CODEP-MNPP i integrant del Consell Consultiu de l'ODHP, de la ponència titulada «Derechos Humanos en México y en particular en Oaxaca», presentada a la 1a reunió de coordinació Internacional de l'Observatori de Drets Humans dels Pobles, ODHP, Oaxaca, Mèxic, el 14 de juny del 2017).

«Han pres carta de naturalització els més greus atemptats contra la dignitat humana, de tal manera que avui semblen normals les desaparicions forçades de persones, les execucions extrajudicials, la tortura en les seves formes més cruels i inhumanes, els segrestos, l'explotació, l'esclavatge i l'eliminació de migrants; el tràfic de persones, l'espoli de terres comunitàries per establir meganegocis o projectes de mort, el desplaçament forçat de poblacions per acció del crim organitzat i els crims comesos per les forces armades, amb el pretext de la seguretat. I tot això, se suma a les velles pràctiques que tenen en el poder una casta insaciable: fraus electorals, compra de vots i voluntats, finançament il·lícit de companyes electorals; la corrupció com una constant dels actes del govern i la repressió a tota forma de resistència» (doctor José Enrique González Ruiz, integrant del Consell Consultiu de l'ODHP).

«Tota forma de violació dels drets humans ha estat posada en pràctica pels governs mexicans per fer possible la implementació del neoliberalisme dictat des dels més alts nivells de poder imperial dels Estats Units. El testimoni més pervers que confirma aquestes pràctiques repressores i criminals és la cínica impunitat amb la qual responen els governants mexicans a les intervencions dels organismes internacionals, com els informes i recomanacions de la Comissió Interamericana de Drets Humans CIDH, entre d'altres». (Samuel Hernández Morales. Op. cit.)

Esdeveniments recents destaquen pel seu caràcter paradigmàtic: l'execució de més de vint persones per part de l'exèrcit mexicà a Tlatlaya (estat de Mèxic) el 30 de juny del 2014; policies federals executen setze persones i en fereixen diverses a Apatzingán, Michocacán, el 6 de gener del 2015; la policia federal executa arbitràriament vint-i-dues persones a Tanhuato, Michoacán, el 22 de maig del 2015; la desaparició forçada de quaranta-tres estudiants de la Normal Rural d'Ayotzinapa, Guerrero, el 26 i 27 de setembre del 2014. Policia estatal, ministerial i forces federals van causar la mort de tres adults i un nen de la comunitat d'Arantepacua, Michoacán, el 5 d'abril del 2017. 105 periodistes van ser assassinats del 2000 al 2016 i sis més el 2017. D'altra banda, Oaxaca és un lloc de freqüents violacions dels Drets Humans, com ho demostren els crims de lesa humanitat comesos pel governador del mateix estat, Ulises Ruiz Ortiz, en contra del poble d'Oaxaca durant el 2006, que encara resten impunes.

Més recentment, l'agressió brutal i salvatge comesa el 19 de juny del 2016 a Nochixtlán, Oaxaca, per Enrique Peña Nieto per mitjà de la gendarmeria, policia federal i estatal en contra dels pobles mixtecos i del magisteri, és un acte de barbàrie que ha deixat vuit persones assassinades i més d'un centenar de ferits.