«Ens han enganyat sempre», afirma una veïna. «Patim cada dia per la nostra salut. El que ens passa és molt greu», comenta un altre veí. «Després de tants anys, ha arribat un moment que ens fa por parlar-ne perquè, quan sortim al balcó, fins i tot hi ha algun treballador que ens insulta», assegura una tercera. Tots tres es refereixen a la seva obligada convivència fa més de quaranta anys amb l'empresa de tractament de pals de fusta amb creosota i sals hidrosolubles PYMSA, al barri de Valldaura de Manresa. La creosota està considerada per diversos organismes un agent cancerigen potencial per a les persones.

A banda de patir constantment per la seva salut, els veïns dels 34 pisos que s'han mostrat més combatius en la seva reivindicació perquè PYMSA marxi del nucli urbà, també veuen condicionada cada dia la seva vida per culpa de la pudor, el fum i el soroll que genera l'empresa. Aquests veïns es divideixen en quatre comunitats situades al carrer de les Jorbetes 38, 40 i 42, i al de Santa Agnès 10. Formen part, totes, d'un mateix edifici integrat per tres blocs de cinc plantes i un de dues que els seus inquilins van comprar l'any 1974 i que ocupa part de l'illa de cases entre Bruc, Jorbetes i Santa Agnès, carrer, aquest darrer, on hi ha un veí d'un altre immoble que també s'ha sumat a la seva lluita.

Recorden que, quan van comprar el pis on viuen, «el constructor ens va prometre que al cap de quatre o d'un màxim de cinc anys l'empresa marxaria d'allà». Va ser la primera de nombroses promeses que els han fet. Si tinguessin diners per fer-ho, la majoria ja fa temps que hauria marxat a una altra banda.

Incrèduls

Són aquestes promeses que mai no s'han materialitzat les que els han convertit en uns incrèduls. Ni tan sols les últimes notícies, tot i ser bones i posar data de caducitat a una part del malson, no els han aixecat la moral. PYMSA va presentar el 23 d'octubre passat la documentació necessària a l'Ajuntament perquè es pugui fer la modificació de la llicència d'activitats, excloent-ne l'activitat amb creosota, de manera que el 5 de desembre deixi de treballar amb aquest producte. Ara, des de l'Ajuntament, s'estan elaborant els informes tècnics i jurídics per fer la resolució de modificació de la llicència. A més a més, l'alcalde, Valentí Junyent, va situar quan es va fer aquest anunci la intenció de PYMSA de deixar Valldaura abans que s'acabi el present mandat, el 2019.

Regió7 ha parlat de tot amb cinc veïns: Isidre Súarez (pare i fill), Rosa Baraldés, Pepita Solà i Llorenç Tor-rent. La seva llista de greuges del que implica conviure amb una empresa com aquesta és inacabable.

«Aixo és el que estem respirant»

Torrent explica que «sempre hem de tenir les finestres tancades perquè, quan obren els autoclaus [el sistema per tractar la fusta], entra tota la pudor a casa. I això és el que estem respirant», lamenta. Afegeix que, «principalment a l'estiu, quan fa calor, al matí, a les 8, ja has de tancar perquè treuen els pals». Tampoc no pot tenir plantes al balcó perquè «totes es moren».

«No podem ventilar la casa», «per estendre la roba a fora hem d'esperar al cap de setmana», «si surts al balcó quan treuen els pals de l'autoclau de creosota et ploren els ulls, et raja el nas i tens ganes de vomitar», diuen altres veïns. Per no parlar del soroll. La darrera vegada, l'Ajuntament ha multat l'empresa per superar els límits permesos d'11 decibels. Si el màxim permès on és PYMSA, segons marca el mapa acústic de la ciutat, és de 55, un dels controls que va fer el tècnic de l'Ajuntament va donar fins a 66 decibels. 65 decibels és el soroll que fa una aspiradora o una manifestació.

En el cas que ens ocupa, és el soroll provocat per la porta corredissa de l'empresa obrint-se estrepitosament passats 2/4 de 6 del matí per iniciar la jornada; per les vagonetes, pels carretons mecànics, per la botzina que sona cada cop que surt una fornada dels pals tractats amb creosota, que sol ser a quarts de 8 del matí, a les 3 de la tarda i, excepcionalment, a les 7 de la tarda, informen els veïns. Això, pel que fa als «pals negres». Pel que fa als «pals verds», els tractats amb sals hidrosolubles, expliquen que en fan una fornada «cada hora». Hi ha vegades que ni tan sols el cap de setmana es deslliuren de la pudor perquè «deixen els camions carregats a la intempèrie fins al dilluns».

La primera instància

El 6 de novembre del 1978 els veïns van presentar la primera instància a l'Ajuntament. La van signar una vuitantena d'afectats. Aleshores, les queixes es van centrar en el soroll generat per l'empresa, que començava la seva activitat a les 5 de la matinada. Després d'aquesta, en van venir una vintena més, calculen. A l'Ajuntament, al Síndic de Greuges (que el mes passat els va comunicar que dóna per tancat el seu seguiment fruit de la queixa dels veïns), a la direcció general de Medi Ambient de la Generalitat i l'última, el gener del 2016, a la fiscalia provincial de medi ambient de Barcelona, que té oberta la investigació (vegeu edició del 13 d'octubre passat).

En una altra instància a l'Ajuntament del 25 de juliol del 2000 interposada per tres veïns, demanaven que l'Ajuntament «s'informi sobre els gasos que desprèn la combustió dels productes químics utilitzats per PYMSA, la seva toxicitat, les pudors que desprèn la fusta un cop impregnada de productes químics, la repercussió d'uns i altres en la salut de les persones i l'estat de conservació i manteniment dels forns i altra maquinària de l'empresa». En van venir més: el setembre del 2003 (al director general de Qualitat Ambiental i al delegat territorial de Medi Ambient); el 9 de juny del 2008, a l'Ajuntament; el 20 d'octubre del 2008, a l'Ajuntament; el 20 d'abril del 2009, a l'Ajuntament...

Les promeses

A banda de la promesa incomplerta pel constructor, els veïns recorden la que els va fer el consistori el 2008, quan es va aprovar el Pla Especial Mossèn Vall, que preveu que l'empresa marxi i, a canvi, fer pisos, una escola i zona verda a l'illa on és, de la qual ocupa més de la meitat. El 2008, l'Ajuntament va oferir un milió d'euros a PYMSA per marxar a un altre lloc, però l'empresa no els va acceptar. El 2010, li va oferir 1,7 milions d'euros, però no els va tornar a acceptar. L'aleshores regidora d'Urbanisme, Àngels Mas, va assegurar en aquell moment que «el 2013 la polèmica s'haurà resolt perquè l'escola definitiva estarà en servei». No comptava amb la crisi immobiliària, que va impossibilitar poder desenvolupar el pla urbanístic.

El 2011, quan es va inaugurar el parc de La Florinda, molt a prop de l'empresa, els veïns van anar a demanar a l'aleshores alcalde, Josep Camprubí, com estava el seu tema i aquest, afirmen, els va garantir que la marxa de l'empresa era un fet. La darrera promesa data del 2015. A PYMSA se li va acabar el lloguer i una sentència del 10 de novembre del 2009 fixava que havia de marxar de Valldaura el 31 de desembre del 2015. No va ser així. Els seus amos tenen la propietat de part del solar on és, cosa que ho explica. En una trobada amb l'Ajuntament, l'aleshores regidora de Promoció Econòmica, Sílvia Gratacós, va donar per fet que se n'aniria. Fins va fer a mans als veïns un document sense cap valor jurídic però sí que simbòlic que deia: «Des de l'Ajuntament s'està treballant amb el tancament definitiu a 31 de desembre del 2015 amb un compromís per part de l'empresa (escrit). En el cas que el trasllat efectiu i i acreditat documentalment suposés una pròrroga, aquesta mai seria superior als 6 mesos, i mai amb creosota. El soroll s'ha d'acabar».