Vagant d'una ciutat a una altra, amb un bitllet de tren d'anada a la butxaca, buscant un lloc per poder viure amb dignitat. Aquesta és la situació per la qual passen més d'un miler de rodamons d'arreu de Catalunya, entre les grans poblacions del país, cercant un espai per passar la nit o algun familiar, amic o conegut que els pugui acollir durant una temporada. Se solen desplaçar gràcies al bitllet de tren que els donen els consistoris. En el cas de Manresa, cada any se n'entreguen uns 300 aproximadament, com el nombre de passavolants que té la capital del Bages de mitjana, segons xifres de l'Ajuntament.

«Són persones que no tenen una localització fixa, no estan empadronades a Manresa i no tenen intenció de viure a la ciutat. Ens demanen un bitllet de tren i els hi donem perquè puguin anar allà on ells volen», diu la regidora d'Acció Social, Àngels Santolària.

Des de l'Ajuntament adrecen els transeünts a la Policia Local, i allà comproven que faci més de sis mesos que han passat per Manresa, els faciliten un entrepà i el bitllet de tren o d'autobús. Els destins més comuns són Lleida i Barcelona. «Els busquem els llocs on poden anar en aquestes ciutats i els recursos que hi ha. No els pagarem un viatge a Londres», explica la regidora.

Però la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) es mostra molt crítica amb aquesta acció. «En comptes de buscar solucions, es treuen els problemes de sobre. Posen excuses i traspassen la responsabilitat a un altre municipi», va fer ressaltar ahir Arnau Carné, un dels portaveus de la PAHC en una roda de premsa. Segons la cap de secció de Serveis Socials, Josefina Ramírez, s'avalua la millor opció per a cada persona. «No som procuradors d'habitatges. Hem de treballar amb les persones, acompa-nyar-les perquè puguin millorar la seva situació. Han de voler entrar dins d'un pla de treball i un circuit determinat, això és imprescindible». I Santolària assegura que hi ha persones que «no volen saber res de l'Ajuntament» i «no les pots obligar a deixar-se ajudar per l'assistent social. No volen sentir-se controlades».