«Jo he trobat a faltar un grup per poder parlar d'aquesta malaltia. Surto poc de casa, per culpa dels dolors que em causen els efectes secundaris, i per això he trobat a faltar que hi hagués alguna associació on ens donéssim suport».

Era la reflexió en veu alta que va fer dissabte una de les assistents a la primera trobada d'afectats per càncers de la sang a la Catalunya, que Althaia va organitzar al teatre Kursaal de Manresa, on van acudir 300 persones. Era un sentiment compartit per bona part dels malalts assistents a l'acte i, per això, ja va tenir un resultat directe: el compromís del cap d'Hematologia d'Althaia, Albert Altés, d'ajudar a propiciar una agrupació amb afectats de Manresa i de les comarques centrals, tot facilitant que tots els interessats s'apuntin en una llista.

Altés també va recordar que a Althaia hi ha voluntaris que han superat malalties que s'ofereixen a visitar els pacients. Per això, va animar els assistents a formar part de l'equip de voluntariat, després que alguns malalts admetessin que és un servei a potenciar.

En tot cas, la jornada de dissabte va servir precisament perquè, per primer cop, pacients de la Catalunya Central que pateixen leucèmies, limfomes, mielomes i altres càncers de la sang compartissin les seves experiències amb altres persones que ja han superat la malaltia i amb els familiars. Vivències que també van poder comentar amb els metges i infermers d'Althaia que els han seguit l'evolució de la malaltia, i que van rebre una infinitat d'elogis.

«Estic molt content. La jornada ha estat un èxit rotund», destacava Altés al final de l'acte, de gairebé quatre hores de durada. «Amb aquesta jornada, volíem posar l'hematologia al mapa de la Catalunya Central», va afegir Altés, que va indicar que actualment «encara no es coneix en general». L'hematologia és el nom que reben les anomenades malalties de la sang.

Un dels moments més emotius de la jornada va ser la taula rodona en què cinc pacients d'Althaia van compartir experiències i reflexions, davant de les 300 persones que les escoltaven, i que empatitzaven plenament amb ells.

Va haver-hi temps de parlar de tot, partint dels temes que proposava la directora adjunta d'Hematologia d'Althaia, Elena Cabezudo. Com voldrien que fos el nou centre de dia de malalts de càncer d'Althaia, que s'estrenarà la primavera vinent? Les respostes van ser clares: amb llum natural i amb molt més espai que l'actual. «Però allò que valores més és el personal d'Althaia. Com són d'agradables les persones que t'estan curant i que sembla que te les estimis!», va afegir un dels pacients, Josep Miquel Fenollar, que va arrencar els aplaudiments del públic.

Fenollar va rememorar el dia que li van diagnosticar la malaltia: «Vaig preguntar a la doctora: 'm'haig de morir d'això?' Em va dir que no i jo li vaig dir: 'Moltes gràcies, perquè jo encara haig de fer moltes coses'». Per a la Montse Riu, el diagnòstic va ser un alleujament: «Feia molts mesos que em feien proves, i va ser un descans saber què tenia. Quan m'ho van dir, recordo un tracte fantàstic d'Althaia. La qualitat humana, saber estar al meu costat. I la doctora em va dir que faria els possibles perquè pogués sortir de l'hospital i anar a la boda del meu germà».

José Luis Narváez, que ha passat per dos trasplantaments de medul·la i dos tractaments, va relatar el calvari viscut, del qual ha sortit amb èxit: «Després de plorar molt, vaig decidir que havia de començar a lluitar», va dir. I Xavier Prunés, cap d'Esports de Regió7, va recordar que va decidir fer públic que tenia un mieloma múltiple escrivint un article en aquest diari: «Ho vaig fer per contribuir que la gent vegi el càncer com una cosa normal, sense cap estigma. Se n'ha de poder parlar obertament», va concloure.

«Estem molt il·lusionats amb el nou hospital de dia d’oncologia»

Un dels temes més celebrats ahir va ser la construcció del nou hospital de dia d’oncologia, que permetrà millorar l’atenció als malalts de càncer. S’està construint a la planta zero de Sant Joan de Déu i es preveu estrenar a la primavera. L’actuació, de dos milions d’euros, permetrà passar dels 231 m2 actuals als 824 m2, tot quadruplicant així l’espai. A més, es guanyarà en llits i en butaques. Althaia ja ha iniciat una campanya de mecenatge per ajudar a pagar les noves instal·lacions.

«Estem molt il·lusionats amb aquest nou hospital, que comença a tenir els recursos recollits en el programa de mecenatge», va destacar l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que va inaugurar les jornades. «És evident que la campanya està funcionant i estem convençuts que tothom hi posarà el cor perquè sigui així», va afegir Junyent, que va elogiar també l’organització de les jornades de dissabte: «El fet de compartir experiències pot ser important per afrontar moments de dificultats», va dir.

El director adjunt d’Althaia, Albert Estiarte, que també va participar en l’acte inaugural, va convidar tots els pacients a ser crítics amb el funcionament de Sant Joan de Déu, com ara Urgències, davant de qualsevol anomalia que s’hi produeixi. «No ens hem de mirar el melic. Els que en sabeu més sou els que heu d’anar allà! No pot ser que ningú s’hagi de passar vuit hores a Urgències», va dir Estiarte. Per això, va destacar que el nou centre de dia d’oncologia «serà més humà i confortable, i serà gràcies a vosaltres».

Per la seva banda, el president de la junta comarcal del Bages del Col·legi de Metges, Pere Bonet (que també és director de Salut Mental d’Althaia), va dir que «el que hem de fer els professionals i les institucions és ajudar que les persones afectades s’apoderin, posar els elements necessaris perquè puguin fer-ho», va dir.

En el transcurs de la jornada, també van parlar infermeres de l’hospital de dia d’Althaia, que van explicar les seves experiències amb els malalts, i la psicooncòloga Núria Orcero, d’Althaia, que va descriure les emocions i les vivències que manifesten els malalts de càncer i els seus familiars. Quan reben la diagnosi, va dir, els malalts experimenten tres tipus de por: «A la mort, al tractament i a la incertesa». Es produeixen una sèrie de canvis psicològics en què els pacients «necessiten un temps relativament llarg per aprendre a conviure amb la incertesa, que és la clau per adaptar-se al càncer», va explicar.