Recordar el cuiner i gastrònom manresà Ignasi Domènech Puigcercós; a ell i al seu riquíssim llegat, format per prop d'una trentena de llibres de cuina. Amb aquest objectiu, l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició li va preparar un homenatge a l'Hotel Majestic de Barcelona. Els protagonista va ser un sopar elaborat pel xef Nando Jubany amb alguns dels plats més emblemàtics de Domènech. A l'acte, que era privat, hi havia prevista l'assistència d'un centenar de persones. L'any passat va fer 60 anys de la seva mort.

L'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició destaca del manresà que, «des del mestratge de l'alta cuina internacional, va reivindicar el valor i l'exquisidesa de la tradició popular. Prolífic autor de llibres gastronòmics, la influència de la seva producció va ser cabdal tant a la cuina casolana com a la professional; i especialment un dels seus llibres, La Teca, que continua sent una referència imprescindible de la gastronomia catalana». Defineix l'acte d'avui com un «un dels més esperats per a la nostra acadèmia».

Per fer el sopar, Jubany va triar alguns dels plats més representatius de Domènech, fruit d'un treball de recerca a càrrec del comitè organitzador de l'acte. La glossa va anar a càrrec de Toni Massanés, director de la Fundació Alícia i del Premi Ignasi Domènech 2007.

De la fonda a París i Londres

Ignasi Domènech Puigcercós va néixer el 8 de setembre del 1874 a Manresa, on va viure fins als 14 anys amb la seva família materna, que regentava la fonda del Centro, al carrer del Born. Després de passar quatre anys a Barcelona, als 18 se'n va anar a Madrid i d'allà a Burgos, on va fer les primeres classes de cuina. Va viatjar a París, on el van fer membre de la Societat de Cuiners de la ciutat, i allà se li va presentar una oportunitat d'or: l'hotel Savoy de Londres, amb Auguste Escoffier.

El 1899, als 25 anys, va deixar Londres i va tornar a Madrid. Va completar una sòlida formació i els anys següents va exercir de gastrònom, va escriure el primer llibre i va fundar la revista El Gorro Blanco. Va crear la primera acadèmia de cuina del país, es va dedicar a l'ensenyament i a organitzar banquets per a l'aristocràcia. A principi dels anys vint va tornar a Barcelona, on el seu fill estudiava cuina, confiteria i pastisseria, i on ell es va dedicar a escriure. Algunes de les obres més conegudes són receptaris com Àpats i La Teca, i La cocina de recursos, un escrit després de la guerra civil. Va morir l'11 de novembre del 1956 als 81 anys.