01 de desembre de 2017
01.12.2017
40 Años
40 Años

El ciberassetjament és present amb casos aïllats en instituts de Manresa

La majoria de docents asseguren que és un fenomen que va aparèixer amb la irrupció dels telèfons mòbils intel·ligents i que no augmenta

02.12.2017 | 00:30
Joves i telèfons mòbils.

La irrupció i la generalització de l´ús dels telèfons mòbils ha provocat que l´assetjament entre adolescents s´hagi intensificat i que, a través de les xarxes socials, s´hagin trencat els murs espacials i temporals que protegien la víctima. Aquest diari ha analitzat el fenomen del ciberassetjament (o cyberbullying) a casa nostra, a partir de les percepcions i dades de professors de sis centres de secundària de Manresa (públics i concertats), dels quals s´ha preservat la identitat per evitar l´estigmatització i per protegir les víctimes. La dada més rellevant és que, en cinc dels sis centres consultats, els docents afirmen que els darrers anys han detectat «algun cas» de ciberassetjament.

La majoria d´escoles i instituts de secundària de Manresa on s´han detectat casos de ciberassetjament assenyalen que aquest fenomen es va començar a percebre ara fa quatre anys, el curs 2013-2014. D´aquests cinc centres tres indiquen que des dels seus inicis n´han registrat un increment de casos, mentre que els dos restants parlen d´una xifra sostinguda, que ni puja ni baixa. En aquest punt molts dels docents preguntats incideixen en el fet que el nombre de casos «és baix. Es tracta de casos aïllats»; algun mestre parla «d´un o dos casos l´any», mentre que un altre ha declarat que «cada any n´hi ha algun». En aquest punt, més d´un professor entrevistat ha volgut destacar un aspecte que, segons ells, a vegades és confús, «no és el mateix ciberassetjament que un sol missatge aïllat». (Vegeu el desglossat La Clau).


L´edat conflictiva: de 13 a 15


Tots els centres consultats coincideixen a assenyalar que els cursos on hi ha més casos són segon i tercer d´ESO, és a dir, amb alumnes que majoritàriament tenen entre 13 i 15 anys. Tot i això, se´n poden detectar des de primer d´ESO fins a batxillerat.

Hi ha un perfil clarde l´alumne que es converteix en assetjador i el que el pateix, que assumeix el rol de víctima? Docents d´alguns centres no han donat dades sobre aquesta qüestió, al·legant que no tenen dades ni estudis científics que ho avalin, i altres han donat algunes pistes basant-se en les percepcions recollides a partir de la seva experiència, dades que no són concloents.

Perfil assetjador, poc concret


Així, trobem que el rol d´assetjador el pren un estudiant que tant pot ser un noi com una noia, amb un rendiment acadèmic més aviat baix, sense un determinat nivell socioecònomic ni d´un origen geogràfic concret. Dels cinc centres, dos docents indiquen que l´assetjador possiblement «és víctima a la vegada» d´assetjament o d´alguna altra situació que el fa estar en risc d´exclusió.

Pel que fa a la víctima, també pot ser noi o noia, amb un percentatge una mica més elevat de noies, pel fet de ser, segons un professor, un blanc que rep «tant crítiques de nois com de noies, mentre que els nois només solen rebre´n d´altres nois». Les víctimes tampoc destaquen per tenir un rendiment acadèmic concret, sinó que tant pot ser alt com baix (a diferència de l´assetjador, que el sol tenir més aviat baix), i tampoc tenen un perfil socioeconòmic concret.

Dos centres parlen de denúncies


En dos dels cinc centres de secundària de Manresa on s´han detectat casos de cyberbullying, hi ha hagut denúncia formal per part de la víctima, mentre que en els altres tres restants no s´ha arribat a formalitzar.

Tot i aquesta provada presència de cyberbullying als centres de secundària de casa nostra, destaca una altra dada en què han coincidit tots els docents preguntats: el ciberassetjament no és una de les principals preocupacions de les famílies. De fet, una professora ha explicat a aquest diari que prova d´això és, per exemple, la baixíssima assistència de pares a una xerrada celebrada en un institut aquest curs, que precisament tractava sobre el cyberbullying. Hi van assistir l´1,2 % de les famílies.

De fet, les xerrades tant adreçades a famílies com a alumnes és un dels elements més citats pels professors com a eina per prevenir i combatre l´assetjament. Molts cops aquestes xerrades són a càrrec dels Mossos d´Esquadra. També citen les sessions de tutoria com un espai per parlar-ne amb alumnes i fer-ne prevenció; i les atencions individualitzades quan se´n detecta un cas lleu. En aquest punt hi solen intervenir les dues famílies, de l´assetjador i la víctima.

També són fonamentals les normes de l´ús de mòbils a l´interior del centres de secundària. Hi ha instituts que dediquen xerrades a donar eines als pares perquè els seus fills facin un bon ús dels mòbils. Els centres de secundària tenen prohibit l´ús de mòbils (excepte que el professor demani que el treguin per fer alguna activitat), els han de tenir apagats i a les motxilles, i els alumnes només en poden fer ús durant l´hora del pati.

Instagram i grups de WhatsApp

El ciberassetjament s´exerceix actualment a través sobretot dels grups de l´aplicació WhatsApp i en els comentaris que els joves s´intercanvien en les fotos que pengen a Instagram, una xarxa on tot el protagonisme el té la imatge. En canvi, l´ús de la xarxa Facebook ha caigut entre el públic adolescent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18