Manresa ha perdut una activista de pedra picada en la defensa de la gent gran: Pepita Subirana i Badia va morir ahir als 77 anys d'edat a causa de l'afecció respiratòria que limitava la seva autonomia feia 2 anys.

El funeral l'oficiarà avui a la 1 de la tarda mossèn Joan Aurich a l'església de la Sagrada Família.

Ànima de la residència del barri de la Sagrada Família i impulsora de l'ateneu La Vinyeta, va rebre el 2016 el Premi del Consell de la Gent Gran, per la seva dilatada tasca com a lluitadora social i cultural, en un saló de sessions de l'Ajuntament ple de gom a gom de públic que li volia reconèixer l'esforç per a la millora de la seva ciutat que va ser el motor de la seva activitat, sobretot enfocada a fer més digna l'atenció a la gent gran.

Hi va anar en cadira de rodes perquè l'afecció respiratòria que, finalment, ha desencadenat la seva mort li impedia cada cop més desenvolupar activitats físiques, un fet que l'afectava pel seu caràcter sempre rebel i indòmit.

Subirana va ser durant 20 anys directora de la residència d'avis de la Sagrada Família i una de les fundadores d'aquest centre tan especial nascut per l'impuls dels mateixos veïns del barri.

Predicadora incansable del concepte de la bellesa d'estimar la vellesa -no només amb paraules sinó amb fets- va trencar motllos fins i tot a l'hora de recollir el Premi del Consell de la Gent Gran. Tot i que no era previst el seu parlament, va agrair el guardó amb veu ferma i va aprofitar per deixar dit que «l'any que ve no em tocarà, però si no sabeu a qui dir-ho m'ho torneu a dir a mi».

L'alcalde Valentí Junyent ho va aprofitar per anunciar que a partir d'aquell acte els guardonats tindrien uns minuts per adreçar-se a l'auditori. També va rebre el premi Maria Casajuana 2010.

Va treballar com a auxiliar d'infermeria i va ser la inspiradora del grup teatral Manresa per a exalcohòlics, el 1974. Paral·lelament, es va vincular al moviment veïnal en l'origen de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família. Aquesta relació, juntament amb l'experiència de tenir els pares malalts a casa, la van portar a impulsar la residència d'avis Sagrada Família.

El seu fill Ramon Fontdevila, exregidor republicà a l'Ajuntament de Manresa, ha explicat a aquest diari que amb l'arribada del Nadal patia per no poder sortir a l'escenari a actuar, una de les seves grans passions, ni poder desplegar l'ànim vital que va mantenir fins al final. Si fos per ella, activista social de pedra picada vinculada al barri i a la seva ciutat com era, no hauria parat mai de picar portes per buscar recursos amb els quals fer més digne el tram final de la vida.