Potenciar la investigació i la participació de projectes relacionats amb els nanosatèl·lits és un dels principals objectius del físic i astrònom manresà Ignasi Ribas al capdavant de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). És una de les principals apostes estratègiques de l'organisme que dirigeix el científic, ha assegurat ell mateix a Regió7.
L'evolució de les noves tecnologies i de l'electrònica ha fet que els nanosatèl·lits s'hagin convertit en objectes cobejats. Són cubs que poden mesurar 10 centímetres per cada costat i que poden estar formats, al seu torn, per diverses unitats. «Hi ha empreses que s'estan especialitzant a llançar-ne a baix cost». Comenta que poden costar unes desenes de milers d'euros, una xifra infinitament menor que els grans satèl·lits.
Múltiples aplicacions
Segons Ribas, es podran fer servir per a «un munt d'aplicacions relacionades amb la via diària», com per exemple observar els conreus per saber on s'ha de regar més o bé en temes relacionats amb les ciutats intel·ligents. També en projectes de teledetecció o seguiment. «I per descomptat investigar l'espai i fer astronomia» en múltiples aplicacions com prendre mesures d'objectes del cel o bé fer de pas intermedi de grans missions espacials per provar noves tecnologies.
Els aparells «permeten accedir a l'espai a un baix cost», explica Ribas, i també «apropar l'espai a gent com estudiants i a les universitats», ja que no és a mans exclusivament de les grans agències espacials sinó que també hi poden arribar organismes més petits. Afirma que «és una aposta estratègica» que a «Catalunya no s'ha desenvolupat tant com es podia haver fet».
L'IEEC també manté la seva participació en grans projectes com els sistemes de telescopis de La Palma. També l'observatori astronòmic del Montsec, que Ribas va dirigir fins fa poc. «S'hi estan instal·lant nous equipaments» i «l'hem posicionat perquè faci transferència de dades i tecnologia, perquè fa campanyes de seguiment de satèl·lits de cara a alertar de possibles col·lisions o fragmentacions. Llavors poden maniobrar per evitar la col·lisió. A part de fer recerca també oferim serveis», explica.
Reestructuració de l'IEEC
Ribas va assumir la direcció de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) l'estiu passat. Des de llavors ha reestructurat l'organisme amb la voluntat de ser el màxim de competitiu i un interlocutor amb més potència, assegura. Ha creat una subestructura amb un nou equip directiu.
L'IEEC és un centre de recerca de la Generalitat que té quatre unitats. Tres pertanyen a les principals universitat catalanes (la de Barcelona, l'Autònoma i la Politècnica), i una al Centre Superior d'Investigacions Científiques, el CSIC. És una estructura «complicada de cara a tothom i també de cara a la identitat de cadascuna d'elles», comenta. «Vull posar en valor l'IEEC i que la gent se'n senti sense perjudici de les seves institucions mares. Que tot sigui additiu. Sinèrgic, en diuen ara, i que sigui un valor afegit». Per això s'ha proposat tirar endavant projectes de recerca i investigació el màxim de transversals. «No hem de competir entre les nostres pròpies unitats, sinó tirar endavant projectes d'interès comú».
