Als 65 anys deia que tancava la paradeta i deixava la botiga de joguines. Té 90 anys i encara és al peu del canó. Infants de moltes generacions de Manresa s'han entretingut amb les joguines de la Paqui, tal com és coneguda popularment Francesca Valls. Ara hi ha dues dependentes que s'encarreguen del dia a dia, d'assabentar-se de quines són les joguines que estan de moda, d'atendre els clients que encara prefereixen comprar en una botiga de joguines com les d'abans i de tirar endavant el negoci. Però a l'establiment, situat al carrer d'Urgell, encara hi ha el tarannà de la Paqui, que baixa diàriament cap al migdia per parlar amb els clients i contribuir a generar l'ambient entranyable que s'hi respira.
«Sí, fa dècades que dic 'aquest any serà el darrer', però encara sóc aquí. Segueixo perquè m'agrada molt l'ambient que hi ha aquí. Sí, és cert que porta molts maldecaps, però no vull que tot això es perdi», explica Valls amb el punt d'emoció de qui ha sabut aguantar un negoci, plantant cara al pas del temps i als importants canvis en el sector de les joguines. Les botigues tradicionals van ser engolides per grans establiments, amb aparença d'imperi per a nens i nenes, i ara aquests temen l'amenaça d'Internet i es veuen forçats a adaptar-se als nous aires de canvi.
La botiga de Francesca Valls és petita, no hi caben gaires clients, i té l'aparador al costat de la botiga, perquè a la porta d'accés només hi cap la porta i s'hi poden mostrar poques joguines. Sembla que ni les vendes on-line siguin capaces de derrocar aquest emblema del petit comerç dedicat al món de les joguines. «Com he estat capaç d'aguantar? Treballant molt, patint i preocupant-me de tot que surti bé», aquest és, segons Valls, el secret per lluitar contra tot el món canviant.
Un negoci de 121 anys
L'establiment és un local històric que va obrir l'avi de la Paqui l'any 1896, al començament hi venien tot d'utensilis necessaris per a les llars, com olles. El pare de Valls va morir quan ella no tenia ni un any i la seva mare va haver d'estar al capdavant del negoci. Quan la Paqui encara no havia fet 30 anys va suggerir a la seva mare dedicar-se exclusivament a la venda de joguines, i així ho van fer. «Abans, quan era més jove, ja teníem joguines. Veníem bàsicament pilotes i cotxes de fusta tibats per un fil. Eren els anys de la postguerra i la gent ho passava molt malament econòmicament. Però els nens tenien la seva joguina», recorda.
Amb el pas del temps, les joguines eren cada cop més sofisticades i la Paqui pot diu amb orgull que ja va veure arribar la Barbie a Manresa, fa més de 50 anys, i ha vist com el seu estil ha anat canviant al llarg de les dècades. També ha vist passar altres nines conegudes entre les nenes, des de la Nancy a La Barriguitas, i sorprèn de la gran varietat que hi ha actualment. «N'hi ha tantes... I més, amb la nova tecnologia fan de tot!», exclama. Destaca que la robòtica i les tecnologies han entrat de ple en el sector de les joguines. «Aviat els nens naixeran amb el batxillerat fet. I és que avui dia ja hi ha tauletes per a nens, i això abans hauria estat impensable», afirma.
«Abans hi havia moltes botigues de joguines i n'he vist plegar moltes. Els grans magatzems tenen un gran potencial, i els clients poden tornar les joguines, i aquí no», explica. Però tot i els canvis que hi ha hagut en el comerç de les joguines, el que més tem és la venda per Internet. «Ara hi ha Amazon, i crec que això sí que portarà canvis molt importants i serà molt difícil de combatre», explica.
Al llarg de la història hi ha hagut joguines que durant anys han estat de moda i que semblaven que durarien sempre i que han viscut un declivi i, finalment, gairebé, ningú se'n recorda. «Abans tots els nens jugaven a l'Scalextric, però ara les cases són més petites i no hi caben les pistes que abans muntaven els pares amb els nens. Crec que per això ja no se'n venen», indica.
