Hi ha persones que només visiten una ciutat cada cert temps i que, quan hi tornen, se sorprenen dels canvis que hi ha hagut. Com més anys passen, lògicament, més es nota que aquell municipi ha evolucionat. Una aplicació de l´Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) permet apreciar-ho a vista d´ocell fent un viatge fins a més de setanta anys enrere. Al 1945. Tot i que, si es mira en perspectiva, no són tants anys, l´evolució de la ciutat de Manresa, en el cas que ens ocupa, és espectacular.

El 1945, Manresa tenia cap a 40.000 habitants i era una ciutat urbanísticament desorganitzada. Evidentment, no hi havia ni la zona universitària, ni el polígon dels Trullols, ni, de fet, barris sencers com els de la Balconada i Cal Gravat, que eren camps; molts carrers que ara se´ns fan imprescindibles per anar d´un lloc a l´altre tan sols eren camins de carro o no estaven ni traçats, i alguns espais que els més grans encara tenen ben presents en la memòria i que els més joves no saben ni que van existir protagonitzaven la fesomia de la ciutat.

L´aplicació de l´ICGC mostra com ha anat canviant amb el pas del temps un mateix sector. Les primeres imatges corresponen al primer vol fotogramètic d´Espanya, realitzat per l´exèrcit nord-americà els anys 1945 i 1946 i, les següents, a un segon vol que van fer entre els anys 1956 i 1957. En concret, la primera campanya va ser fruit d´un acord bilateral entre els governs espanyol i americà signat a final del 1944.

Posteriorment, els americans van donar els clixés al ministeri de Defensa espa-nyol. L´institut hi va poder accedir mitjançant la signatura de dos convenis amb l´Exèrcit espanyol, que les hi va cedir per fer l´ortofoto, que és un mosaic continu de fotografies aèries d´una gran qualitat i precisió.

Cinta adhesiva, pèls, zones cremades, anotacions

A partir del 1982, les fotografies aèries per continuar l´ortofoto ja les van fer avions de l´institut. Fins als anys noranta no hi apareix el color, que va representar un salt qualitatiu molt important. Les fonts consultades comenten que les instantànies resultants dels primers vols es van haver de corregir i treballar molt perquè els experts que les van tractar es van trobar que hi havia trossos enganxats amb cinta adhesiva, pèls, zones cremades, anotacions... La feina va consistir a catalogar-les i digitalitzar-les fins a arribar a l´ortofoto, l´esmentat mosaic continu de fotografies aèries. En alguns casos, la qualitat de les instantànies aconseguides gràcies a aquests primers vols és justeta i fa que algunes parts es vegin tan esclarissades que sigui complicat deduir què hi ha. És el cas de la imatge que correspon al tram del passeig de Pere III des de la plaça d´Espanya cap amunt o del passeig del Riu.

És una llàstima que l´ortofoto no inclogui imatges d´abans de la guerra civil, que permetrien veure l´església de Sant Pere Màrtir a la plaça de Sant Domènec, la de Sant Miquel al carrer amb el mateix nom i les altres cinc que també van enderrocar (el Carme, Sant Ignasi i Sant Bartomeu, el convent de les caputxines i l´antic hospital de Santa Llúcia). El Pont Vell també es va enderrocar durant aquest conflicte i no es va reconstruir fins als anys seixanta. Tot i que cal forçar una mica la vista, tant a les imatges del 1945-46 com a les del 1956-57 es veu que n´hi falta un bon tros. En aquesta part de la ciutat crida l´atenció la transformació que ha viscut tota la falda del Puigcardener, inclosa la plaça de la Reforma.

Al sector de la Fàbrica Nova, l´evolució del complex fabril i de les piscines municipals són dos dels punts que criden més l´atenció. En el primer cas, val la pena fixar-se en la imatge del 2006, quan es van enderrocar una part important dels edificis. Les imatges també reflecteixen el creixement de la ciutat en aquest sector i la creació d´una avinguda important com la de Francesc Macià.

Al sector dels Trullols, el canvi és espectacular. Des dels camps de secà dels anys quaranta als vuitanta fins a l´aparició, en la imatge del 1994, de l´aparcament i una part de l´edifici del Pryca (avui Carrefour, inaugurat el 13 de juny del 1991), i a partir d´aquí, el creixement d´aquest polígon amb els multicinemes Bages Centre, l´Hotel Els Noguers, el Decathlon, el Viena, la sala Silenci...

Un canvi igual o encara més visible és el que ha viscut en els setanta anys que recullen les imatges la Manresa el sector on ara hi ha els barris de la Balconada i de Cal Gravat. En les més antigues només hi havia camps i, tot i que costa apreciar-ho per la poca qualitat que tenen, com a construccions només hi havia el convent de Santa Clara, Sant Joan de Déu quan encara era un asil per a nens tuberculosos i la casa de la Culla, que, amb Santa Clara, van ser durant molts anys els dos edificis més importants del raval de les Codines, que tenia moltes terres.

Encara que, aparentment, tant el tram de baix com el de dalt del passeig de Pere III no ofereixen canvis tan impactants com els esmentats, només cal entretenir-s´hi una estona per endevinar que no són anecdòtics. Des de la creació de carrers que no existien fins a la desaparició de fàbriques i la construcció d´illes de cases senceres.

El sector de les Bases de Manresa, tant per dalt com per baix, és un altre dels que han canviat com un mitjó. De la foneria SAF i el tren a Súria que transportava la potassa al naixement de la zona universitària amb els edificis de la FUB; l´avinguda de l´Abat Oliba i l´edifici de l´Ateneu. Els nostàlgics tenen feina...