La imatge que ofereix actualment l´estació de la Renfe de Manresa i el seu entorn més immediat es podria qualificar de vergonyosa. Segle XXI, i malgrat els malgrats, l´estació no aprova ni pels seus accessos (en els quals, per cert, s´han fet obres recentment), ni per l´interior del vestíbul, ni per l´estat de les andanes. Tot això, deixant de banda el mal endèmic i pel que és més (im)popular la Renfe: els múltiples retards i incidències. Sembla que ara unes obres que acaben d´arrencar i que han d´acabar d´aquí a un any podrien posar fi -o almenys, millorar- la imatge decadent de la Renfe de Manresa.

Per al manresà avesat a agafar el tren segurament passa desapercebuda la vorera minúscula de davant de l´estació que, per contra, aboca el viatger forà, potser distret amb la impressionant estampa de la basílica de la Seu, directament al mig de la carretera C-1411B (la carretera vella de Manresa). Potser el viatger habitual ha normalitzat el passadís tenebrós -la mateixa diputació reconeix que dóna una sensació «bastant sinistra»- entre dos murs que condueix el vianant des de l´aparcament del pont de Sant Francesc fins a l´estació, però no deu deixar indiferent el debutant. I, qui s´ho coneix, deu guardar-se prou d´utilitzar els lavabos de l´estació, que segurament sorprenen per la seva deixadesa al forà.

Regió7 s´ha intentat posar en la pell d´un viatger foraster per fer el recorregut que connecta el recentment acondiciat aparcament del pont de Sant Francesc fins a l´estació. Després de deixar el cotxe al solar, veiem que encara hi ha algun operari treballant-hi, material d´obra i elements que estan inacabats. Just quan entrem al pàrquing amb el cotxe, amb capacitat per a uns 55 vehicles, un turisme deixa lliure una plaça i podem aparcar-hi. Tot ja està ple.

Sortim de l´aparcament, on tots els vehicles estan aparcats de manera ordenada, i trepitgem el color ocre de la vorera nova. Amb les obres, a banda de millorar l´aparcament, s´ha construït una passarel·la i vorera entre el pont de Sant Francesc i l´esplanada d´aparcament. Abans, s´havia de caminar directament per la calçada de la carretera C-1411b, a tocar dels cotxes. Creuem pel renovat pas de vianants d´1,80 metres, on avui hi ha dos passos elevats que fan reduir la velocitat dels cotxes, i entrem al passadís d´accés a la Renfe.Passadís claustrofòbic

El pas per aquest espai lateral és segur. Els vianants queden disposats en un fred passadís estret amb un mur de pedra i una alta tanca negra per la banda de la carretera C-1411b i una tanca blava metàl·lica per la banda de les vies. La sensació, un cop allà dins, és tant de protecció com d´ofegament i terror, i només el so del riu alegra el pas ràpid del transeünt. No és un espai que convidi a passejar-hi, precisament. Quan el vianant surt del passadís, la sensació de claustrofòbia minva.Passera improvisada

En el moment que deixem el passatge inhòspit un tren arriba a l´estació i a través de la tanca metàl·lica blava es pot veure com els passatgers que baixen del comboi (molts amb maletes, bicicletes o motxilles) creuen les vies per un passera improvisada que travessa dues vies. Finalment, després de l´aparcament de sorra i del túnel del terror, arribem a l´estació, i ho fem per la part posterior. Un passadís ens condueix per un lateral de l´edifici, en el qual la paret i sobre les clàssiques rajoles blanques i blaves ens informa que som a Manresa.Voreres: minses i ocupades

Per poder entrar a l´estació per la porta principal, la que queda davant de la carretera C-1411b, hem de seguir pel lateral fins tombar cap a la dreta per trobar l´entrada. A partir d´aquí tot empitjora. Al davant de la façana principal hi regna el caos, amb cotxes mal aparcats davant l´estació que descarreguen gent i cotxets, motos damunt la vorera i taxis entrant i sortint sense parar. La vorera fa només uns 70 centímetres d´amplada, per la qual cosa no hi poden passar ni cotxets ni cadires de rodes.

Abans d´entrar veiem un desfibril·lador, i comptem motos aparcades correctament: n´hi ha 7, i algunes són damunt la vorera tot i que hi ha dues places d´aparcament per a motos lliures.

Al vestíbul, en una avantsala abans d´entrar a l´estació, hi ha dues papereres, un banc, dos plafons amb els horaris dels trens i una bústia de Correus. Entrem a dins. La calefacció funciona i una persona és darrere el vidre venent bitllets. Per contra, una de les dues màquines expenedores de bitllets no funciona. Entrem al bar per accedir als lavabos i comprovem que només funciona un dels dos serveis de dones i que aquest no té pestell.